Mudança

Per lytta vesicatoria - 5 de Noviembre, 2006, 13:41, Categoria: General

  Amics, amigues! Canviem d'ubicació.
Després d'uns dies tafanejant i preparant el llançament, finalment, tot i que encara no està del tot enllestit (i coneixent-me, crec que això serà permanent), se n'anem a WordPress:
I de pas, també li hem fet un rentat de cara a la web del Departament:
http://www.sergiferrus.net).
  Espere que us agrade i que seguiu tan participatius com fins ara.
  Per als qui esteu fent el repte, podeu seguir contestant-lo ací o al nou espai (opció que recomane). D'ací uns dies readreçaré aquest lloc.
Saluete!

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

30 d'octubre

Per lytta vesicatoria - 30 de Octubre, 2006, 16:08, Categoria: General

  Aquesta data és molt important per a mi.
  Un 30 d'octubre va ocórrer quelcom essencial en la meua vida.
La fundació d'Antinòpoli l'any 130 per part d'Adrià en honor del seu favorit Antinous? No.
El suposat naixement de Cristòfol Colom al 1451 a Gènova? Noo.
El naixement al 1821 de Dostoievski? Nooo.
El naixement al 1871 del poeta Paul Valéry? Non.
Que al 1880 Tegucigalpa va ser declarada capital d'Honduras? Una miqueta lluny, no?
El naixement de Miguel Hernández al 1910? M'agrada molt "El niño yuntero", però noooo.
L'encàrrec que reb en Mussolini per formar govern al 1922? Calla, calla.
L'emissió, al 1938, de "La guerra de los mundos" per part d'Orson Welles i que provocà el pànic als USA? Doncs tampoc.
La mort, al 1956, de Pío Baroja? Que nooo.
El naixement del Maradona al 1960? Home, m'agradava com jugava, sobretot quan passà pel Barça... però no.

 Es tracta concretament del 30 d'octubre de 1965.

powered by ODEO
La pujada al nº 1 de les llistes musicals de Yesterday? Que nooooo.
Eixe dia... tatxan, tatxan... a les 14,00 (a taula parada, jeje), al carrer Cánovas de Catarroja, l'Horta Sud... vaig nàixer jo!!!!
  Home, ja sé que important, important, no ho és però no em podreu negar que, com deia al principi, és un fet molt més essencial per a mi que tots els que he ressenyat, no?
  I per a compartir-ho amb tots vosaltres, em mostre tal com sóc, amb un nu integral (!!!). No s'admeten basques: [...llegiu més... si voleu...]

Enllaç permanent ~ Comentaris (8) ~ Comentar | Referències (0)

Accepta el repte 06/07, primus.

Per El Departament - 27 de Octubre, 2006, 17:04, Categoria: Les nostres assignatures

  Avui comencen els reptes de la temporada.

  Recordeu que els podeu respondre de diferents maneres:

·         als comentaris a aquest article (es faran públics el dia 23 de novembre);

·         en suport "clàssic" (en paper al professor);

·         mitjançant correu electrònic: iespedreguerllati@yahoo.es;

·         mitjançant el formulari de la web del Departament.

  En tots els casos el termini és el 23 de novembre.

  No oblideu posar les fonts d"informació.

  Ah! El repte és obert a tothom, no només als alumnes de les nostres assignatures; això sí, els nostres alumnes tindran gratificació qualificadora; els altres només el "plaer" d"investigar i aparèixer als resultats... a no ser que els seus profes els premien d"alguna manera (;-).

  Anem-hi 

L"ASSASSINAT DEL COL·LECIONISTA D"ART

  En Lluís Tambul ha aparegut mort a la primera planta de sa casa, un luxós palau del S. XIX. En Lluís estava podrit de diners. Col·leccionava art, bàsicament del S. XVI, i concretament de l"època manierista. I ha aparegut mort sota l"obra que més s"estimava (de Bronzino), aquesta:


  A la planta baixa, a l"hora de la mort, hi havia reunió familiar, 7 persones, que, com veurem, disposaven d"un bonic mòbil totes elles.
 

  Per l"escenari del crim ja han passat l"Horatio, en Mac i, fins i tot, en Grissom, però se n"han anat amb les mans buides: no han trobat ni una miserable epitelial (què dimonis voldrà dir epitelial?), cap resta de bactèries, virus o toxines aclaridores (per què caram es diran bactèries, virus i toxines?), ni una petitona crisàlide (eixe nom que voldrà dir?), ni una larva d"insecte aclaridora (larva?)... en fi, ni un rastre d"ADN (què serà això de desoxirribonucleic?)... I el Grissom, a més, s"ha quedat una estoneta estranyat, preguntant-se (mera curiositat, ja que no sembla tenir res a veure amb el cas) què pinta eixe colom al raconet de sota a l"esquerra del quadre.
 

  Ara t"han cridat a tu i tens al davant als possibles assassins:

  • Sadurní, un home d"uns 60 anys, germà del finat, i que era ridiculitzat a la feina pel mort, que tenia el càrrec de director executiu; casat amb
  • Mylita, esposa molt més jove que ell i que es gitava amb el mort, del que esperava heretar una immensa fortuna... sempre i quan canviés el testament (cosa que no sabia si havia fet); si no era canviat, la fortuna anava a parar a
  • Plaerdemavida, la filla de Lluís i casada amb
  • Otel·lo, que, fent honor al seu nom, desconfiava del sogre, per tal com pensava que es beneficiava a la seua pròpia filla; amb la seua muller tenen tres fills:
  • Mª Dolors i Mendy (bessones), conegudes com Dolo i Mendàcia, per la tendència a dir mentides; estan convençudes de les teories del seu pare, al que idolatren; germanes d"
  • Eleuteri, el dels rínxols d"or, enamorat, segons els interrogatoris, de sa mare i que, com no, també comparteix la teoria de son pare.

  Com pots veure, una joieta de família. Només disposes de les pistes que puga donar el propi mort: és un gran amant de la cultura grecollatina i de l"art del XVI, i aprofitant això ha deixat un senyal identificant l"assassí. La resposta estarà possiblement al quadre; curiosament té el mateix nombre de personatges que la família sospitosa:

  • Identifica cada membre de la família amb un personatge del quadre, raonant els motius.
  • Segurament el quadre et portarà a l"assassí (o assassina). Qui és?
  • I de postres, aclareix als senyors CSI tots els dubtes que s'han plantejat, o, si no, no podran dormir. Recorda que no volen definicions, això ja s"ho saben (són CSI), el que volen saber és per què dimonis es diuen així eixes paraules i no d"altra forma. Ja saps, allò de l"etimologia. 

  Que t"ho soluciones bé!

Saluete!


Enllaç permanent ~ Comentaris (16) ~ Comentar | Referències (2)

La lenta agonia d'una optativa

Per El Departament - 25 de Octubre, 2006, 15:30, Categoria: Les nostres assignatures

  Enveja (sana, evidentment) vaig sentir en llegir aquest article de Mertxu. Enveja pel que sembla un grup fantàstic de Cultura Clàssica.
  M'explique: el nostre Centre és xicotet i això té nombrosos avantatges (els problemes de disciplina dels centres massificats no es donen, tenim pocs alumnes -19 en segon de Bat, 36 en 1r; 2 grupets de 4t, 3 de 3r i 2n d'ESO i 4 de 1r -que no passen de 20 alumnes; es localitzen de seguida els casos que necessiten atenció especial, etc. etc.), però també té els seus inconvenients.
  Com ja deia en altre
article, el nombre d'hores assignades a les optatives és francament ridícul i els alumnes solen demanar en primer lloc Informàtica, segon idioma, premsa, o semblants, deixant la Cultura Clàssica buida d'alumnes que la demanen en primer lloc (potser la raó siga que no la sé vendre). Com a conseqüència, a banda d'un o dos que la trien en juny, la resta de la matrícula la formen alumnes repetidors o de promoció automàtica que ni l'han triada ni els agrada, la qual cosa pot convertir la classe diària en un petit infern. A més s'afegeix el fet que enguany (per peregrines raons que també explique en altre post) està assignada a altre Departament, que ja fa prou en suportar dignament l'actitud d'alguns rebentamaries.
 Com revertir la situació? No ho sé. L'any passat vaig assajar de tot, però finalment, en 3r sobretot, em vaig limitar a avançar temari i prou: tot el que preparara que se n'eixira un poc de l'acadèmic xocava davant l'actitud negativa de l'alumnat.
  Sol·licitarem a la Direcció que de cara al curs vinent assignen aquesta optativa a aquells alumnes que l'han triada en primer o segon lloc... i si l'excusa és que no caben en informàtica, que facen dos grups d'aquesta matèria.
  Dóna gust fer classe, però en condicions.
  La meua enhorabona als companys que han aconseguit il·lusionar els alumnes de l'ESO, però així i tot trobe utòpic confiar en que els alumnes de 3r siguen els futurs estudiants de CUC de 4t: de la poca experiència que tinc, els alumnes que han fet amb mi CUC en 3r, n'han passat pocs a 4t (per les condicions acadèmiques que esmentava més amunt):
  • primer any: de 6, tres van passar i els tres van fer CUC a 4t;
  • segon any: de 9, tres van passar (dos en promoció automàtica) i una va agafar CUC en 4t.
  Tot i això, els cursos de 4t van estar al voltant de 15 alumnes; com és això? Vam aconseguir que la Comissió de Coordinació Pedagògica inclogués a l'imprès de matrícula la recomanació de que els futurs estudiants de Batxillerat Humanístic triaren l'optativa de CUC, una recomanació que trobem lògica i adient.

Enllaç permanent ~ Comentaris (2) ~ Comentar | Referències (0)

Per què escrivim blocs?

Per lytta vesicatoria - 21 de Octubre, 2006, 14:13, Categoria: General

  Moltes voltes he meditat (calia fer-ho?) per què aquesta febra dels blocs? Per què escrivim blocs?
  En el meu cas, he trobat un
manifest per la xarxa que ho resumeix prou bé, i del qual ja s'han fet resò molts companys. He decidit publicar-lo i unir-me a la troupe dels blocfessors. L'he adaptat al català, amb el vis-i-plau del creador, i ací el podeu llegir. També he inclòs un botó adaptat, que podeu trobar a la barra de la dreta i ací sota:

 Si el voleu incloure, pegueu aquest codi a la vostra bitàcola:
<a href="http://perso.wanadoo.es/walaferrus/manifestblocfessor.htm" target="_parent"><img src="http://perso.wanadoo.es/walaferrus/socblocfessor.php.gif" width="88" height="31" border="0" /></a>

Tot i això, també considere interessant aquesta visió:

(El jueves, nº 1533)
I és que també m'he preguntat de vegades si és precís fer públiques algunes reflexions que es lligen per la blocosfera; bé, pense que sí, només pel valor terapèutic que té deixar per escrit algunes de les nostres neures. Si voleu llegir el còmic sencer, ací el teniu... amb el permís de l'autor (altre dia parlarem d'eixa mania dels copylefts, i els copyrights i els copy common i els copy què sé jo).

Enllaç permanent ~ Comentaris (3) ~ Comentar | Referències (0)

Domus romana i passejant per Roma

Per lytta vesicatoria - 15 de Octubre, 2006, 13:51, Categoria: Clàssics a la xarxa

  Al suplement El Viajero d'EL PAÍS he trobat dues coses ben curioses:
*Una web que és com un plànol de carrers i un videojoc en el qual tu passeges per Roma i vas visitant els diferents monuments; quan hi arribes, es desplega una finestreta (sembla anar millor en Explorer que en Mozilla) amb l'explicació i una sèrie d'imatges.
Visita-la des de casa, si no pots anar in person, evidentment.
*Una recreació molt bona d'una domus en
Juliòbriga, a Cantàbria:

(culturadecantabria.com)
La Domus, recreació d'una casa romana, i un museu amb objectes originals destaquen en la visita a aquest jaciment arqueològic. Més informació ací.

Enllaç permanent ~ Comentaris (2) ~ Comentar | Referències (0)

Esse est percipi

Per El Departament - 14 de Octubre, 2006, 17:59, Categoria: Les nostres assignatures

  Fullejant la premsa del dijous passat, em vaig topetar amb aquest titular (EL PAÍS, 12/10/06):

 He pensat que és un molt bon exemple perquè els alumnes pugueu veure que l'infinitiu fa altres funcions a banda de Subjecte o Complement Directe (sobre l'infinitiu, recordeu els articles del curs passat: De infinitivo modo i Plus infinitivi modi):
  • A quina altra funció em referesc? Identifica-la al titular.
  • Què vol dir el titular?
  • Sabries dir a qui pertany aquesta frase?
  • Quina interpretació fas tu d'aquesta? A mi particularment no em convenç la que fa l'autor de l'article (Carlos Martínez Alonso): "(...) resulta que no siempre éramos como pensábamos, al menos porque somos percibidos de manera parcialmente diferente por nuestros colegas extranjeros (...)".
  • Sabries alguna altra oració clàssica amb aquesta estructura?
[NOTA: açò no és cap repte, eh? De totes maneres, sàpieu que tota contestació i treball d'investigació tindrà premi avaluador. Jejeje]

Enllaç permanent ~ Comentaris (5) ~ Comentar | Referències (0)

Egregii discipuli latinae linguae

Per El Departament - 11 de Octubre, 2006, 21:28, Categoria: Les nostres assignatures

  El reporter gràfic (hicetnunc.tk) s'ha fet esperar... però al final tenim el reportatge gràfic de les nostres promocions de llatí del curs 2006/07.
 En Primer:

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Esther, ego, Ester, Lidia, Noèlia, Mireia, Óscar i Francesc (un 19,5 % de tots els alumnes de Primer): als de baix no és que els passe res... és que ja m'havien suportat dues hores (també els done Grec a ells, a Esther i a Lidia).
I en segon:
els meravellosos... els increïbles... els inefables
ANGELES SERGII, o
els LATIN KINGS... from Pedreguer...


ego, Sofía, Valentina, Aitor i Blai (un 21 % de tots els alumnes de Segon),
els qui han quedat de l'any passat... Podríem haver estat 7 (un beset des d'ací als qui no esteu) però dos alumnes han preferit perfeccionar el primer de Batxillerat i una altra ens ha abandonat i se n'ha anat a estudiar a Dénia (snif!).
[Més fotos
ací i a la web del Departament]
 Bé, amici, ara comencem de debò... I sàpieu que, a banda dels casos, les formes nominals, els absoluts i els relatius, els possessius i els deponents, Cèsar i Ciceró... tenim per endavant un munt d'activitats... De moment, estigueu atents a la temporada MMVI/MMVII de Accepta el Repte!. Tots els darrers divendres de mes al vostre bloc (i recordem que no és sols per als nostres alumnes... Estan convidats tots el que vulguen participar -eh,
Argos?). I anirem preparant el "Contemites", per als alumnes de Primària... ja us contaré.

Enllaç permanent ~ Comentaris (5) ~ Comentar | Referències (0)

Carlos Cabanillas som tots

Per El Departament - 8 de Octubre, 2006, 23:00, Categoria: Accademica uita

 Avui, per diferents mitjans (Ana, Lluís, Sebastià, hoy.es...) m'he assabentat d'un fet que fa que moltes vegades vulguem llançar a fer punyetes açò de l'ensenyament i deixar que siguen certs pares els qui hagen d'aguantar la gran educació d'alguns fills.
 
Carlos Cabanillas, un extraordinari professional al que només conec de manera virtual, ànima mater del projecte Chiron i un incansable innovador en qüestions de TIC i ensenyament, a més de Cap d'Estudis del seu centre d'estudis, ha estat considerat penalment responsable d'una falta d'injúries contra un alumne del seu centre, tot basant-se únicament en el testimoniatge d'aquest alumne i un amic...
  Pegueu-li una miradeta a la carta que el mateix Carlos escriu al diari extremeny
Hoy i als posts que escriuen els companys que més amunt esmente...
  Jo, com cap d'estudis d'un centre de més de mil alumnes durant 11 anys (1992-2003), n'he vist de tots els colorets (des del pare que fa una assegurança al seu fill per cobrir tot allò que puga trencar al centre a la germana irada que entra al centre volent trencar-li la cara a algú que ha mirat malament el seu germà) i coneguent Carlos (tot i que virtualment) i els valors que actualment alguns pares donen als seus fills sé que aquest professional ha estat injustament tractat.
  Des d'ací una abraçada a Carlos i una crida a tots aquells que pensen que des de Sòcrates ençà la justícia hauria d'haver evolucionat quelcom.
  (Potser podríem, a banda d'expressar la nostra solidaritat amb el mateix Carlos, enviar algun escrit a la premsa extremenya -en versió
escrita i digital- i/o la conselleria d'educació -senyora Eva Mª Pérez López)

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

Forn romà a Dénia

Per El Departament - 7 de Octubre, 2006, 13:26, Categoria: Euenta nuntiaque

  Apareix al Camí dels Lladres, a Dénia, el segon forn de calç valencià d'època romana.

(canfalimarinaalta.es)
  El seu estat de conservació permetrà reconstruir-lo per tal de poder visitar-lo.
  L'arqueòleg municipal, Josep Gisbert, ha qualificat la troballa d'excepcional, ja que diu que no es coneix planimetria ni documentació sobre cap altre forn d'aquest tipus a tot el territori de l'antiga Hispania.
 
Data del primer terç del segle VI i estava situat als afores de la ciutat, fora de les muralles de'El Fortí. Es conserva part de la murada de pedra interior que cobria el seu perímetre així com les pedres de carreu que permetran la seua reconstrucció. També s'hi aprecia fàcilment l'arc que dividia le dues cambres i la boca per on s'introduïa la llenya per a escalfar la pedra.
  Més informació
ací.

Enllaç permanent ~ Comentaris (1) ~ Comentar | Referències (0)

Aixequem el teló!

Per lytta vesicatoria - 3 de Octubre, 2006, 18:04, Categoria: Activitats del Departament

  Avui el GTG (Grup de Teatre les Galgues) de l'IES de Pedreguer comença temporada.
  Per començar ens hem reunit els membres dels anys anteriors i hem donat la benvinguda als nous integrants del grup, comunicant-los l'obra que representarem aquest any, La presó, de la qual ja anireu sabent més coses.
  Enguany hi ha novetats; després de tres anys (vam començar el curs 2004/05 amb Parole, de Bucay -pels Galguets-, L'estranya família, per ídem i L'elecció de Miss Olimp, pels alumnes de l'optativa; el curs 2005/06 vam representar Déu, pels Galguets, El zero transparent, per L'estranya família i Castigats, pels alumnes de l'optativa) les dues colles originàries (Els Galguets i L'estranya família) ens hem fusionat en una de sol, L'estranya família, del GTG, per tal de no cremar massa energies en dos grups que a poc a poc vam veure que no eren viables (per la poca seriositat d'alguns membres) i així tindran la sort (o no) d'estar dirigits (o no) per tres directors, Jose, Miquel Àngel i aquest servidor. A més a més, no sabem massa bé per què, ha desaparegut eixa pedrera que significava el grupet de 1r d'ESO de l'optativa de Dramatització i Teatre, i que vaig tindre el plaer (una mica masoca, això sí) de conduir fa dos anys, quan vam representar L'elecció de Miss Olimp.
  Com a reportatge gràfic i per exercir una miqueta la malenconia us deixe alguns documents de les obres representades:
El zero transparent



Déu, de Woody Allen (assajos)

Déu, l'obra
Més fotos de Déu.
Amiguets i amiguetes, molta merda i a fruir!

Enllaç permanent ~ Comentaris (1) ~ Comentar | Referències (0)

La por abasta Idomeneu

Per lytta vesicatoria - 1 de Octubre, 2006, 13:03, Categoria: Cogitationes uariae

  No tenia prou Idomeneu amb les seues tribulacions per tornar a casa després de la guerra de Troia, no. Ara ha hagut de veure's immers en eixa por als fanatismes de tota mena que malauradament ens domina.

(d'elcultural.es)
Idomeneu, rei de Creta, com que va ser un dels pretenents d'Hel·lena, participà amb 80 naus en l'expedició contra Troia. Durant els combats, Posidó se li apareixia sota la forma de Toant i l'animava a combatre ardorosament. Matà molts enemics però va fugir davant Eneas, éssent un dels qui entra a la ciutat a la panxa del cavallet. Uns diuen que tingué una tornada tranquil·la a Creta; altre llegendes, però, diuen que es trobà davant una de les temibles tempestes provocades per Posidó, prometent-li al déu que sacrificaria la primera persona que trobés a l'illa si hi arribava sa i estalvi. Fidel a la promesa, immolà el seu fill, que anava tot content a donar-li la benvinguda. Exiliat del seu regne, s'establí a la costa sud d'Itàlia. També es diu que la seua dona, Meda, es deixà seduir per Laucó i aquest, després de fer-se amb 10 ciutats cretenques, matà Meda i la seua filla i exilià Idomeneu.
  Fins ací els mites. A la versió operística de Mozart, a més del seu fill, també decapita Buda, Jesús i Mahoma, fet que ha aixecat totes les espases del fanatisme i ha fet que es plantege la retirada de la seua representació a Alemanya.

(de guerraeterna.com)
  Ja Sebastià Giralt comentava l'estrena al Liceu d'aquesta òpera al seu bloc el 15 de març
  Teniu un resum de l'afer a un article del
Diari de Balears de l'1 d'octubre, del qual m'agradaria extraure aquestes línies: "No hi ha invocació d'allò sagrat que serveixi per justificar retalls a la lliure expressió del pensament, de la crítica o de les manifestacions artístiques. Una divinitat, una figura històrica o un llibre només són sagrats per a la comunitat de creients que li atorguen aquesta naturalesa sagrada, i aquesta comunitat no pot exigir cap una acitud reverencial per part dels que no ho reconeixen així" (Miquel À. Llauger).
  És trist haver arribat a aquest punt de pànic i d'autocensura. Per a quan una cultura dels valors democràtics i de tolerància ben entesa? Per què no s'aixequen eixes veus plurireligioses quan s'aixafen drets bàsics i es conculquen els valors democràtiques?
  En fi... estic trist i enfadat i voldria acabar amb una reflexió d'Antonio Martínez (EL PAÍS, Domingo, 24 de setembre, 2006): "En algún momento hay que desengañarse: el patrón de la humanidad no es uno mismo, y los demás son ejemplares defectuosos de ser humano. No es así. No hay gente normal y gente anormal, ni ideas normales e ideas anormales, paranormales o subnormales. Hay ideas distintas y personas distintas. Lo mayoritario no es lo normal. Es lo mayoritario. Una vez uno asume eso, tiene muchos números para ser, no sólo una persona tolerante, sino incluso, un demócrata. Ánimo".

Enllaç permanent ~ Comentaris (1) ~ Comentar | Referències (0)

El Bloc



Calendari

<<   Agosto 2012    
LMMiJVSD
    1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31   

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.