No cal buscar turbants per a trobar fonamentalistes

Per lytta vesicatoria - March 19th, 2006, 20:41, Categoria: Cogitationes uariae

   No cal llegir diaris danesos, o anar al món musulmà per a trobar fonamentalistes. A casa nostra també hi ha (de fa molt de temps) i no porten precisament turbant... Actuen des de les fulles parroquials, des del bisbat i des d'on siga que tenen quelcom de poder (que és en totes bandes).

  L'última prova la tenim en la que se ha armat per la representació del genial bufó Leo Bassi, que ha estat fins i tot amenaçat de mort (una fatwa cristiana?), i han arribat a posar-li una bomba al teatre on representava l'obra, que ha estat titllada de blasfema (us sona?) pels fonamentalistes cristians. El trist és que s'han oposat a subvencionar-lo no només els de sempre, sinó també els pseudosocialistes (ai, la captació de vots és el que té).

   I és que fins i tot el Codi Penal recolza aquests energúmens. En aquest punt, la discriminació és més greu, si cap, per tal com ara el que està en joc és fins i tot la llibertat personal, ja que es contemplen penes de presó. No em digueu exagerat, no: deixem parlar l’esmentat codi. La situació de privilegi assoleix nivells escandalosos a aquesta llei, per tal com significa una discriminació inadmissible envers les persones que no s’adscriguen a cap confessió religiosa. No d’altra manera es pot considerar el fet que puguen incórrer en pena de multa aquells que impedisquen a un membre d’una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen [522.1]: per què aquells que siguen membres d’una associació no religiosa no gaudeixen de la mateixa protecció (en un acte d’exaltació dels valors republicans, per exemple, o en una cerimònia d’exaltació d’algun represaliat per la dictadura, posem por cas)? S’adduirà que ja altres articles d’aquest codi els protegeix: però, aleshores, per què eixos mateixos articles no els basten als membres d’una confessió religiosa? On queda l’article 14 de la Constitució o com es pot acceptar un codi penal en què una mateixa conducta és delicte tipificat en un article per a una classe de ciutadans i no ho és per a altres? Una cosa semblant contempla [524] quan eleva la pena a presó inclòs, quan es profanen o s’ofenguen els sentiments religiosos en un lloc destinat a culte o en cerimònies religioses, però no té la mateixa consideració envers aquells que puguen veure’s ofesos a les seues seus, si aquestes no estan destinades a sentiments o cerimònies religioses. I, ja per acabar amb aquesta llei, no podem deixar d’esmentar l’article 525, on es frega perillosament un atemptat a la mateixa llibertat d’expressió: diu que poden ser multats aquells que, per a ofendre els sentiments d’una confessió religiosa, facen públicament escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies: què passa amb els sentiments dels agnòstics, els ateus, els indiferents? Evidentment, seria descabdellat sol·licitar que les ofenses i els escarnis a les nostres creences i ideologies es convertiren en delicte, perquè això seria la mort de la llibertat d’expressió, però no es pot admetre com una cosa legítima el fet de que determinades ideologies –les de tall religiós- estiguen blindades i ens situen constantment a les portes del delicte (il·lustren aquest atemptat als principis de llibertat i d’igualtat en matèria de conviccions fets recents com el vet a representar l’obra teatral de Xavier Castillo –Pot de Plom- en què es parodia al Papa, en alguns ajuntaments; o la retirada del cartell de l’Observatori dedicat als ídols, perquè apareixen els braços crucificats de Jesucrist; o la sentència condemnatòria a un videojoc amb natzarens... i tants més). La blasfèmia com a delicte, doncs, s’hi oculta sota l’ofensa dels sentiments d’un determinat perfil de ciutadà. És veritat que en l’apartat següent, el codi sembla anivellar les coses, tot dient que incorreran en les mateixes penes aquells que facen públicament escarni de qui no professe religió o creença alguna. Però açò encara empitjora les coses, al meu parer: l’única protecció en aquest cas és “l’absència de religió o de creença”: és a dir, no existeixen a la nostra legislació penal creences i/o conviccions no religioses. No som res, no pensem, no sentim, no tenim propostes ètiques i morals...

  Demane de tot cor a tots els que posen una idea abstracta (digueu-li Déu, Al·là, Iavé, Buda, Zeus, Burger King... què sé jo!) per damunt de la vida humana i els drets humans que llegisquen el "Tractat d'ateologia", d'un autor francés, que ha eixit publicat fa poc. Tots respiraríem un aire menys podrit.

Salve!

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

El Bloc



Calendari

<<   March 2006  >>
SMTWTFS
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.