Mai no hagués pensat que la inclusió d'un article d'un col·laborador pogués aixecar la polseguera que ha aixecat. Com bé diu in vino veritas, això ens reconhorta d'allò més, per tal com és senyal inequívoc de vida intel·ligent i de que, a pesar dels models que la universitat de la vida (sí, Valentina, sí) ens facilita (Tòmbola, Salsa Rosa, Tomates varii...), encara som capaços de mantenir un debat com cal... amb certa educació i amb paraules.
Des d'ací vull agrair la participació de tots aquells que han fet l'esforç de defensar les seues idees, i voldria fer jo mateix algunes matitzacions.
*Pel que fa al primer article, pense que en alguns casos peca de massa apocalíptic: el futur que pinta sona a música tradicional: el vinc sentint des que jo mateix feia l'antiga EGB, però vé de més enllà: vejau si us sonen aquestes afirmacions:
1.„La decadencia es real, no una quimera: es frecuente encontrar 20 faltas de ortografía en un mismo trabajo literario de los últimos cursos...“ (Noël DESKA, Un gâchis qui défie les réformes: l’enseignement secondaire)
2.„Cada vez que se hace un sondeo para saber qué está bien organizado en el cerebro de un joven, se siente uno confuso ante la pobreza intelectual de los alumnos o de los diplomados escolares y bachilleres superiores... Con los trabajos de un examen de bachillerato se haría un rico florilegio de majaderías“ (Jules PAYOT, La Faillite de l’enseignement)
Oi que són afirmacions d'avui i de sempre?... Doncs la primera és de de 1956 i la segona de 1937. Que encara us semblen massa modernes? Llegiu, doncs, aquesta: .„Hemos de confesar que a veces recibimos cartas o reclamaciones de individuos poseedores de este título (el de bachiller) y cuyo estilo y ortografía brindan la prueba de una vergonzosa ignorancia“ (CUVIER, presidente de la Comisión de Instrucción Pública). Mola, eh? És de... 1820 (!!!).
*Pel que fa al fracàs escolar, és un tema tan candent que necessitaria d'un altre debat: ha fracassat més aquell amb tres títols universitaris que té un contracte de treball temporal i cobra menys de 1000 €, està separant-se de la dona o no se sap relacionar amb les persones... o aquell que, sense acabar el batxillerat ha muntat una empresa de fontaneria, per exemple, té unes relacions estupendes i una vida familiar d'allò més complaents? Qüestions de prioritats, no?
Són fiables, d'altra banda, els famosos informes PISA? Els resultats d'aquest informe hagueren estat els mateixos per exemple si els haguesen fet els alumnes del 4t B de l'any passat que si els hagueren fet els de 4t A? Reflexioneu-hi.
*Quant a les faltes d'ortografia, si reviseu tots els comentaris que ha suscitat l'article de Blai (inclòs aquest) poca gent es lliura d'estar lliure del pecat ortogràfic... Però això té fàcil solució, i ja l'apuntava Blai: llegir (és barat i força instructiu!).
*En fi, una cosa evident: no és necessari tenir el títol de Batxillerat: actualment hi ha una oferta aclaparadora de cicles formatius i altres alternatives que fan innecessari estar aparcat a una aula de Batxillerat. De fet, i això ho sabeu tots, en acabar ESO, els alumnes reben un informe en què s'aconsella què pot fer l'alumne: per què algunes persones no n'heu fet cas? Tots els qui esteu en Batxillerat havieu rebut eixe consell? Per què l'heu ignorat?
Per cert, i per acabar, Blai, si no has quedat massa esgotat contestant tots els comentaris que t'han fet, que sàpies que pense demanar-te més col·laboracions: aquest humil bloc t'ho agrairà: el dia abans de la publicació del teu article havia tingut 25 visites, el dia de la publicació (19 de març), 43, el dia 20, 72; el dia 21, 90; el dia 22, 178; el dia 23... 305 (!!)... i encara continuen... Això sí, poca cosa et podrem pagar... No tenim pressupost...
El dit, gràcies a tots, i podeu seguir vertint les vostres opinions.
Sitis boni, et non faciatis rem quam ego non facerem...
