Catullus, aestiva recreatio

Per lytta vesicatoria - July 3rd, 2006, 11:42, Categoria: Clàssics a la xarxa

 Veig en Los sueños de Hermes una invitació estiuenca, proposada per Isabel: adoptar un poema de Catul, penjar-lo al bloc i fer algun comentari i traducció. Se m'han fet les dents llargues: com al Sebastià, és un poeta que m'encisa i precisament aquest curs he estat "codejant-me" amb ell,  fent un curs de la UNED (Los géneros literarios en Roma: la poesía lírica de Catulo y Horacio). La proposta ha estat molt ben rebuda, com es pot observar ací.
 A l'hora de triar un poema, se'm fa difícil: en tots ells es pot trobar quelcom d'encisador, d'irònic, d'actual... Pegant-li voltes, aquesta ha estat la meua elecció:
Pedicabo ego uos et irrumabo,
Aureli pathice et cinaede Furi,
qui me ex uersiculis meis putastis,
quod sunt molliculi, parum pudicum.
nam castum esse decet pium poetam
ipsum, uersiculos nihil necesse est;
qui tum denique habent salem ac leporem,
si sunt molliculi ac parum pudici,
et quod pruriat incitare possunt,
non dico pueris, sed his pilosis
qui duros nequeunt mouere lumbos.
uos, quod milia multa basiorum
legistis, male me marem putatis?
pedicabo ego uos et irrumabo.
La meua traducció:
Us encularé i faré que me la xucleu,
Aureli afemellat i impúdic Furi,
que, pels meus versets, una mica tous,
em considereu no gaire decent.
Puix convé que el poeta pietós siga
cast ell mateix, no gens els seus versets;
a la fi, aquests sols tenen sal i encant
si són una mica tous i no gaire decents,
i poden esperonar la pruïja,
no als xiquets, és clar, sinó a aquests peluts
que no poden bellugar llurs durs lloms.
Vosaltres em considereu poc mascle
per allò dels molts milers de petons?
Us encularé i faré que me la xucleu.
 Bàsicament dues raons m'han fet triar aquest poema:
1.És un exemple clar de la tendència a confondre el personatge-poeta amb el personatge-persona.
La diferència rau en que l'autor que escriu la poesia (en definitiva, qualsevol gènere), en concret aquella a la qual ací es refereix Catul (versiculis, versiculos), ha d'acomplir uns requisits (habere salem ac leporem, esse molliculi ac parum pudici) per a aconseguir la reacció que el creador vol provocar en el lector, mentre que l'autor que viu no té per què combregar amb tot el que escriu el poeta (de fet, castum esse decet pium poetam ipsum). Per a demostrar-ho, Catul no dubta en començar i acabar el seu carmen amb una boutade de gran calibre: que sàpien que, quan un tema requereix de l'afabilidat i les bones maneres, el poeta que escriu usarà recursos afables i afectuosos, sense per això significar que el poeta que viu siga sempre així; puix, de ser així, que vagen preparant-se perquè, ara, en requerir el tema ser groller i bròfeg, i si segueixen confonent les afirmacions del poeta-escriptor amb les del poeta-vivente, hauran de vigilar bé els seus darreres. [il·lustren bé aquest tema les diferències d'estil entre el Catul poeta-líric i el Catul poeta-narratiu]
2.Encara és un exemple més clar dels prejudicis que sempre hi ha hagut envers alguns autors: aquest carmen és un exemple de la censura que s'ha aplicat fins fa ben poc: poques antologies l'incloïen (fins i tot a la Universitat treballàvem amb una antologia -la rogeta de Bosch- que omitia les suposades grolleries). D'altra banda, fa gràcia els circumloquis i perífrasis que s'empren per a traduir allò que l'autor no ha escrit [com exemple, aquesta en francés del primer i del darrer vers: Je vous donnerai des preuves de ma virilité... (!!)]
(Bé, i també l'he triat perquè jo mateix, què voleu que us diga, també soc una mica bròfeg, xDDD)

[Una bona web sobre el nostre autor: la d'
Àgora]

Enllaç permanent ~ Comentaris (7) ~ Comentar | Referències (0)

El Bloc



Calendari

<<   July 2006  >>
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.