Per passar l'estona, avui, a la categoria Cogitationes variae, la primera part d'un petit relat, Odontomania. Espere que us agrade:
Tot i això, eixa nit havia lligat amb una noia que
podria protagonitzar, sense desmerèixer gens ni mica, qualsevol anunci de
dentifricis. Però, això si, havia consumit gran part de la vetllada a
assegurar-se de l'autenticitat dels queixals de la bella, tot aplicant els
mètodes que al llarg de la seua vida havia desenvolupat per a aital fi.
En acabar, doncs,
l'última copa, la nova parella, ja despuntant les clarors del dia, havia
decidit anar a l'apartament d'ella, per tal de finalitzar el que tot just
havien començat -frecs mentre ballaven, acaronaments en els llocs
estratègics... però ni un sol petó, per molt que Ferran ho havia intentat, i de
quina manera!
Allà es trobava en Ferran, assegut als peus del llit,
tot esperant que ella eixís del lavabo, amb una seriosa trempera que
necessitava alleugerar imperiosament. Després dels cinc minuts possiblement més llargs, si no
de la seua vida, sí dels últims dos anys, s'obri la porta del bany i, a
contrallum, apareix la silueta perfecta, remarcada per una tela quasi
transparent, de l'amfitriona.
-D'això... Em caldria alleugerir la bufeta... -diu, fent
broma i assenyalant-se el bony.
Amb els ulls com a plats i un somriure que fa enlluernar
tota la cambra -i que alguna cosa hauria d'haver fet sospitar al Ferran-
aquella dona de somnis -humits- fa:
-Sota el llit...
-Sota el
llit?
I pròximament el desenllaç... Com acabaries tu el relat? S'admeten suggeriments...
|
