March 2006

La setmana vinent, a Sagunt!

Per El Departament - March 31st, 2006, 17:45, Categoria: Activitats del Departament

 

Proper dijous 6 d'abril eixirem cap a Sagunt.

Sobre l'escena del costat veurem en acció Lisístrata i companyia. Si voleu aprofundir una miqueta abans de marxar, no deixeu de visitar els següents llocs cibernètics: un video de set minuts sobre la ciutat, quelcom d'arquitectura romana, una foto sobre la cavea, l'indispensable wikipèdia o tot sobre Sagunt (història, monuments i plànol de la ciutat).

Ací baix, més fotos.

Només dos retrets: ja són massa vegades les que l'organització (Prosopon) ens situa en les altures del "galliner", tot i reservar amb moltíssima antelació (ni som magistrats, ni patricis, ni res per l'estil, però supose que els agraciats amb la loteria tampoco ho són). I tampoc no entenem com, essent també dels primers en reservar per als tallers, ens assignen un (jocs romans) que no havíem demanat, per comptes del de mitologia: simple coincidència o massa compromissos adquirits?

Aquest any m'he quedat amb les ganes de dur a terme una interessant experiència amb els alumnes que ja vaig fruir jo personalment amb la meua dona i la meua filla l'any passat: anar del 28 d'abril a l'1 de maig a L'Escala, per veure l'XIé Triumvirat Mediterrani a Empúries: mercat romà, venda d'esclaus, espectacle de gladiadors, bacanal romana, visita guiada a Empúries i moltes coses més... Se n'anem l'any vinent? Què penseu?

Enllaç permanent ~ Comentaris (1) ~ Comentar | Referències (0)

Actualitzant la web

Per El Departament - March 29th, 2006, 14:48, Categoria: Activitats del Departament

   A pesar d'intensos debats i altres temes més interessants, aquest Departament no s'oblida del seu portal pare (o mare) i segueix actualitzant-lo. Pegueu, si teniu ganes, una miradeta a la nova distribució dels enllaços relacionats amb la Cultura Clàssica: hem porgat aquells que estaven desfasats, hem fet una nova presentació, amb un xicotet resum de cadascun i n'hem afegit 47 més.

  Recordeu, el nostre Departament és força reduït (en nombre i en talent): per això seguesc demanant la vostra ajuda: si detecteu algun enllaç que no va o qualsevol altre problema, no dubteu en fer-m'ho saber.

  Gratias ago!

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

Mostellaria

Per El Departament - March 27th, 2006, 15:27, Categoria: General

   Els nostres companys de l'Antoni Llidó de Xàbia (coordinats per Remei, col·lega de llatí) representen aquest dijous, 30 de març, l'obra de Plaute "Mostellaria" (La comèdia del fantasma), a la Casa de Cultura de Xàbia.

L'horari: a les 20,00.

Si teniu l'ocasió, aneu a veure-la. Us agradarà.

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

De compromisso

Per Jose M. Mut - March 27th, 2006, 15:20, Categoria: Cogitationes uariae

[Continuant amb les col·laboracions (recordeu que aquest bloc està obert a qualsevol que tinga quelcom al cor i vulga exterioritzar-ho: només heu de fer-m'ho arribar, personalment o enviant un mail a iespedreguerllati@yahoo.es o mitjançant el formulari de la web) ací us deixe una altra cogitatio de Jose] 

Encara que té relació amb l´anterior debat obert per Blai, voldria aprofitar per tal d´encetar-ne un altre al voltant de la paraula compromís (Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc  - La definició és del Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

Vos pose en antecedents: Sergi i jo compartim la nostra tasca diària amb un altra de setmanal que en encisa i apassiona: el grup de teatre de l´institut. Una tasca voluntària, difícil, plena de maldecaps i contratemps, no remunerada econòmicament, però que ens dóna la satisfacció de vore com un grup de persones, voluntàriament, treballen dur tot l´any per tal d´aconseguir una estoneta de glòria (sic transit gloria mundi, recordeu les historietes d´Astèrix?). Tota eixa tasca passa per un compromís que s´estableix entre els participants (siguen alumnes, professors o el mateix Joan de l´Espai Cultura) i que possiblita:

·        Representar un obra de teatre.

·        Millorar l´expressió oral i escrita, així com la capacitat de lectura i comprensió.

·        Fomentar el treball en equip.

·        Ajudar a parlar en públic.

·        Desenvolupar la nostra capacitat personal

·        Disfrutar d´un regal impagable: el directe teatral.

Ara bé, passen els dies, setmanes, mesos i... i te trobes:

·        amb gent que es veu en l´obligació de fer 3 ó 4 papers en cada assaig.

·        amb dies que no es pot assatjar perquè no en som prou.

·        amb gent que es deixa el grup de teatre i no té la valentia de dir-ho en persona davant de la resta.

·        amb gent que falla als assatjos perquè no té ganes (sí, perquè no tenen ganes) i el dilluns quan et veuen a l´institut no et miren ni a la cara.

·        amb gent que amb un data fixada per a l´estrena i amb mesos d´assatjos a les espatlles no saben el seu paper i  ni tan sols de què va l´obra.

·        val la pena seguir?

Clar que hi ha persones que donen la seua paraula i la acompleixen, però jo em pregunte:

·        A qui van obligar a apuntar-s´hi?

·        Per què dir sí, si després diré no?

·        Per què no respectem el sacrifici dels altres des d´un principi?

·        Per què...?

Personalment he perdut temps, salut, i diners, entre altres coses, per dur endavant açò del teatre i ho he fet perquè volia, sense que ningú m´ho demanara perquè jo encara pense que la paraula compromís no és un compartiment estanc, perquè sense compromís no hi ha societat que avance.

Si generalitzem i no parlem només de teatre...feu-se una miradeta endins, hi veieu compromís? Demostreu-lo, no a mí, al món, a vosaltres mateixa ...i vos sentireu molt més satisfets. Fem la prova?

Enllaç permanent ~ Comentaris (3) ~ Comentar | Referències (0)

Accepta el repte (tres)!!

Per El Departament - March 25th, 2006, 13:13, Categoria: Activitats del Departament

    Acabat el termini per al segon repte, hem de fer balanç. La participació ha estat menys nombrosa; només alumnes de 1r de Batxillerat. Tots excepte un lliurats a mà al professor. Sembla que ha fet mandra veure "Matrix". No calia: es podia cercar informació sense necessitat de veure-la.

  Als comentaris us deixe algunes dades curioses.

  Informació que han emprat els alumnes:

  TERCER REPTE:

A la següent taula hi ha dues columnes. A l'esquerra una sèrie d'adagis o màximes en llatí; a la dreta empresses o persones que les fan servir (tindre un lema en llatí sempre vist molt!!!).

  1. Relaciona-les
  2. Tradueix les màximes
  3. Explica quina relació pot tenir cada lema amb cada empressa o persona que les utilitza.

 1)Corpore sano (de "mens sana in corpore sano)  A)Cervessa Buckler sense alcohol
 2)Vincit qui se vincit  B)UNED
 3)Qui resistit, vincit  C)Gots de vidre
 4)Omnibus mobilibus mobilior sapientia  D)Vi Ribera del Duero
 5)In vino veritas  E)Marlboro
 6)Vade mecum  F)Exposicions i actes culturals a Barcelona
 7)Alea jacta est!  G)Xampú
 8)Festina (de "Festina lente!)  H)Lema de C. J. Cela, Nobel de literatura
 9)Veni, vidi, vici  I)Vins de la Manxa
 10)quorum  J)Pasta dentífrica
 11)Forum  K)Rellotges
 12)Non plus ultra  L)Colònia
 13)Dura lex (de "dura lex, sed lex")  M)Cava Codorniu

TERMINI: 7 d'abril

Enllaç permanent ~ Comentaris (4) ~ Comentar | Referències (0)

Omnibus vobis, inquieti animi personis, gratias ago!

Per El Departament - March 25th, 2006, 11:06, Categoria: Accademica uita

   Mai no hagués pensat que la inclusió d'un article d'un col·laborador pogués aixecar la polseguera que ha aixecat. Com bé diu in vino veritas, això ens reconhorta d'allò més, per tal com és senyal inequívoc de vida intel·ligent i de que, a pesar dels models que la universitat de la vida (sí, Valentina, sí) ens facilita (Tòmbola, Salsa Rosa, Tomates varii...), encara som capaços de mantenir un debat com cal... amb certa educació i amb paraules.

  Des d'ací vull agrair la participació de tots aquells que han fet l'esforç de defensar les seues idees, i voldria fer jo mateix algunes matitzacions.

*Pel que fa al primer article, pense que en alguns casos peca de massa apocalíptic: el futur que pinta sona a música tradicional: el vinc sentint des que jo mateix feia l'antiga EGB, però vé de més enllà: vejau si us sonen aquestes afirmacions:

1.„La decadencia es real, no una quimera: es frecuente encontrar 20 faltas de ortografía en un mismo trabajo literario de los últimos cursos...“ (Noël DESKA, Un gâchis qui défie les réformes: l’enseignement secondaire)

2.„Cada vez que se hace un sondeo para saber qué está bien organizado en el cerebro de un joven, se siente uno confuso ante la pobreza intelectual de los alumnos o de los diplomados escolares y bachilleres superiores... Con los trabajos de un examen de bachillerato se haría un rico florilegio de majaderías“ (Jules PAYOT, La Faillite de l’enseignement)

Oi que són afirmacions d'avui i de sempre?... Doncs la primera és de de 1956 i la segona de 1937. Que encara us semblen massa modernes? Llegiu, doncs, aquesta: .„Hemos de confesar que a veces recibimos cartas o reclamaciones de individuos poseedores de este título (el de bachiller) y cuyo estilo y ortografía brindan la prueba de una vergonzosa ignorancia“ (CUVIER, presidente de la Comisión de Instrucción Pública). Mola, eh? És de... 1820 (!!!).

*Pel que fa al fracàs escolar, és un tema tan candent que necessitaria d'un altre debat: ha fracassat més aquell amb tres títols universitaris que té un contracte de treball temporal i cobra menys de 1000 €, està separant-se de la dona o no se sap relacionar amb les persones... o aquell que, sense acabar el batxillerat ha muntat una empresa de fontaneria, per exemple, té unes relacions estupendes i una vida familiar d'allò més complaents? Qüestions de prioritats, no?

 Són fiables, d'altra banda, els famosos informes PISA? Els resultats d'aquest informe hagueren estat els mateixos per exemple si els haguesen fet els alumnes del 4t B de l'any passat que si els hagueren fet els de 4t A? Reflexioneu-hi.

*Quant a les faltes d'ortografia, si reviseu tots els comentaris que ha suscitat l'article de Blai (inclòs aquest) poca gent es lliura d'estar lliure del pecat ortogràfic... Però això té fàcil solució, i ja l'apuntava Blai: llegir (és barat i força instructiu!).

*En fi, una cosa evident: no és necessari tenir el títol de Batxillerat: actualment hi ha una oferta aclaparadora de cicles formatius i altres alternatives que fan innecessari estar aparcat a una aula de Batxillerat. De fet, i això ho sabeu tots, en acabar ESO, els alumnes reben un informe en què s'aconsella què pot fer l'alumne: per què algunes persones no n'heu fet cas? Tots els qui esteu en Batxillerat havieu rebut eixe consell? Per què l'heu ignorat?

Per cert, i per acabar, Blai, si no has quedat massa esgotat contestant tots els comentaris que t'han fet, que sàpies que pense demanar-te més col·laboracions: aquest humil bloc t'ho agrairà: el dia abans de la publicació del teu article havia tingut 25 visites, el dia de la publicació (19 de març), 43, el dia 20, 72; el dia 21, 90; el dia 22, 178; el dia 23... 305 (!!)... i encara continuen... Això sí, poca cosa et podrem pagar... No tenim pressupost...

El dit, gràcies a tots, i podeu seguir vertint les vostres opinions.

Sitis boni, et non faciatis rem quam ego non facerem...

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

De educatione, formatione, et alteris rebus scholae.

Per Jose M. Mut - March 23rd, 2006, 19:37, Categoria: Cogitationes uariae

 [Continuant amb l'interessant debant obert per Blai, ací us deixe una reflexió de Jose, company del Centre i dels avatars del grup de teatre. Disfruteu-lo]

De vegades, de sobte, un raig de llum, clarivident, ens colpeja els ulls i ens fa cecs. Valentina, voldria felicitar-te pel teu comentari. Has demostrat lucidesa, claredat de idees, orgull i, especialment, un pensament propi, autònom i vàlid. En dues paraules, has demostrat VIDA INTEL·LIGENT !!!

M´encisa, especialment, la teua referència a l´educació al carrer...sentir-se part viva d´una societat, aprendre de l´experiència i de l´interés. Saps? Eixe ha estat el meu ideal de referència des de que tenia poc més de quinze anys...aprendre per mí mateix. Però no hi ha res perfecte, ni tant sols els ideals.

La llibertat és el tresor més car (traduïu etimològicament des de carus,-a,-um, plis, no malinterpreteu que no parle de € ) que té l´ésser humà, però també és l´arma més perillosa de la que disposem per a fer-nos mal, sí, fer-nos mal a nosaltres mateixa.

Homo homini lupus, va dir Hobbes i encara que Rousseau li contestava que no, que l´home era bo, que era la societat la dolenta, jo pense com el primer. Dóna-li llibertat a un frustrat i reuneix les condicions familiars i socio-politiques adients i el resultat n´és un genocidi. No vull fer d´aquest exemple una generalització banal, tanmateix vull incidir en la qüestió: sabem utilitzar la nostra llibertat? Dit en altres paraules i sense més recursos perifràstics: seríem capaços de autoeducar-nos? Així, directament, sense sistema imposat des de fora; des del nostre interior. Quin seria el resultat a nivell general? Aperta quaestio!!!


Jose Miguel Mut Ronda in vino, veritas


P.S.- La primera regla del juego democrático consiste en no aceptar los prejuicios. ¿Cómo es posible que alguien juzge aquello que ni tan sólo ha leído? Recuerdo una pintada famosa, quizá inventada a posteriori, peo no por ello menos bella: Combate el fascismo, lee libros. Y si se me permite la inferencia: ignorancia = fascismo. Y viceversa...¡o no! Dixi.

Enllaç permanent ~ Comentaris (9) ~ Comentar | Referències (0)

"De scholasticorum et studiorum rebus"

Per Blai Server - March 19th, 2006, 21:08, Categoria: Cogitationes uariae

  [Amb permís del Blai, us deixe una reflexió força interessant (el títol te l'he canviat -desviació professional, ja saps)]

"De scholastici et studii rebus (sobre assumptes dels estudis i dels estudiants).
Aquests dies he reflexionat sobre el tema dels estudis, el nivell dels alumnes en general, i el cèlebre "fracàs escolar" del qual hem sentit tant a parlar últimament. Comencem pel principi: jo estudie 1er de batxillerat humanístic a l'IES Pedreguer, i compartisc classe amb els alumnes de 1er de batxillerat de ciències socials, en total en som uns vint; a l'altra classe de 1er de batxillerat estudien els alumnes de batxillerat científic, que en són vuit. Aquests dies de final de trimestre hem tingut diversos exàmens i per tant els alumnes hem anat bastant enfeinats estudiant. Ara bé, els resultats nefastos d'aquests exàmens per a la majoria dels alumnes, i el contingut (ja que he tingut l'ocasió de veure'n uns quants) d'aquests exàmens m'han fet reflexionar profundament. ¿Creieu normal i correcte, en un primer de batxillerat, treure menys d'un u en un examen d'història amb un temari de menys de 10 fulls?, ¿creieu correcte i normal en un primer de batxillerat, no saber escriure una simple i miserable oració subordinada amb sentit?, ¿creieu correcte i normal en un primer de batxillerat, i a més "de lletres" on es suposa que tot açò s'hauria de dominar, no saber escriure un paràgraf d'un exàmen amb coherència i amb sentit?, doncs si, això és el que hi ha, i tot per no parlar de les faltes d'ortografia... dura veritas, sed veritas.
Doncs bé, ¿fins ací la magnitud de la tragèdia?, doncs no. Encara n'hi ha més. Es suposa que tots aquests alumnes haurien de tenir un nivell en comprensió lectora, ortografia, capacitat de síntesi, expressió escrita, capacitat d'estudi... ja que han acabat satisfactòriament l'ESO, amb més o menys penes, però l'han acabat. Doncs bé, ¿on està aquesta expressió escrita, quan no es pot construir un paràgraf amb sentit?, ¿on està aquesta capacitat ortogràfica si no es pot escriure una oració sense fer un munt de faltes?, ¿on està la capacitat d'estudi si no es poden memoritzar, i/o entendre deu miserables pàgines?, no ho entenc..., o si.
¿On es suposa que haurien d'estar aquests alumnes (què no són tots, però en el cas de la meva classe, una àmplia majoria)?, doncs no ho sé, però crec que a primer de batxillerat no. ¿I per què estan a primer de batxillerat?, doncs per la benevolència d'algun o d'alguns mestres o professos, que haurien d'haver posat en cintura a diversos alumnes, en comptes de mirar cap a un altre lloc i deixar-los passar al següent curs. ¿Com es poden enfrontar al selectiu (si hi arriben) uns alumnes que s'estudien sols quatre fulls en comptes de vuit per "gossera" i que esperen que la Fortuna els afavoresca preguntant-los sols les preguntes que ells s'han estudiat?, ¿com es poden enfrontar al selectiu alumnes que donen la culpa al professor si no aproven, sense reflexionar si ells han estudiat suficientment?, ¿com es poden enfrontar al selectiu alumnes que estudien 10 minuts abans de l'examen perquè no ho han pogut (o volgut) fer-ho abans?, home va!!.
I ara és el moment de preguntar-nos: ¿on anirem a parar d'aquesta manera?, si aquestes "persones" s'incorporen algun dia al mercat laboral, ¿haurem de confiar plenament en ells per que "porten el món avant"? Potser anem cap a una societat en que la gent cada vegada estarà menys informada i cada vegada serà més ignorant; segurament si, sols el temps ho dirà.
Doncs bé, fins ací la meva reflexió. Potser tot açò no siga més que la simple i insignificant opinió d'un simple i insignificant estudiant d'una simple i insignificant classe de primer de batxillerat, és possible, però és la meva opinió (i per cert, pel que he sentit, hi ha més gent que la comparteix amb mi). Si algú, després de llegir açò, sha sentit al·ludit, que sàpia que no era la meva intenció ofendre'l, sinó simplement expressar la meva opinió, així que li demane disculpes. Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi."

Doncs això...

Enllaç permanent ~ Comentaris (39) ~ Comentar | Referències (2)

No cal buscar turbants per a trobar fonamentalistes

Per lytta vesicatoria - March 19th, 2006, 20:41, Categoria: Cogitationes uariae

   No cal llegir diaris danesos, o anar al món musulmà per a trobar fonamentalistes. A casa nostra també hi ha (de fa molt de temps) i no porten precisament turbant... Actuen des de les fulles parroquials, des del bisbat i des d'on siga que tenen quelcom de poder (que és en totes bandes).

  L'última prova la tenim en la que se ha armat per la representació del genial bufó Leo Bassi, que ha estat fins i tot amenaçat de mort (una fatwa cristiana?), i han arribat a posar-li una bomba al teatre on representava l'obra, que ha estat titllada de blasfema (us sona?) pels fonamentalistes cristians. El trist és que s'han oposat a subvencionar-lo no només els de sempre, sinó també els pseudosocialistes (ai, la captació de vots és el que té).

   I és que fins i tot el Codi Penal recolza aquests energúmens. En aquest punt, la discriminació és més greu, si cap, per tal com ara el que està en joc és fins i tot la llibertat personal, ja que es contemplen penes de presó. No em digueu exagerat, no: deixem parlar l’esmentat codi. La situació de privilegi assoleix nivells escandalosos a aquesta llei, per tal com significa una discriminació inadmissible envers les persones que no s’adscriguen a cap confessió religiosa. No d’altra manera es pot considerar el fet que puguen incórrer en pena de multa aquells que impedisquen a un membre d’una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen [522.1]: per què aquells que siguen membres d’una associació no religiosa no gaudeixen de la mateixa protecció (en un acte d’exaltació dels valors republicans, per exemple, o en una cerimònia d’exaltació d’algun represaliat per la dictadura, posem por cas)? S’adduirà que ja altres articles d’aquest codi els protegeix: però, aleshores, per què eixos mateixos articles no els basten als membres d’una confessió religiosa? On queda l’article 14 de la Constitució o com es pot acceptar un codi penal en què una mateixa conducta és delicte tipificat en un article per a una classe de ciutadans i no ho és per a altres? Una cosa semblant contempla [524] quan eleva la pena a presó inclòs, quan es profanen o s’ofenguen els sentiments religiosos en un lloc destinat a culte o en cerimònies religioses, però no té la mateixa consideració envers aquells que puguen veure’s ofesos a les seues seus, si aquestes no estan destinades a sentiments o cerimònies religioses. I, ja per acabar amb aquesta llei, no podem deixar d’esmentar l’article 525, on es frega perillosament un atemptat a la mateixa llibertat d’expressió: diu que poden ser multats aquells que, per a ofendre els sentiments d’una confessió religiosa, facen públicament escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies: què passa amb els sentiments dels agnòstics, els ateus, els indiferents? Evidentment, seria descabdellat sol·licitar que les ofenses i els escarnis a les nostres creences i ideologies es convertiren en delicte, perquè això seria la mort de la llibertat d’expressió, però no es pot admetre com una cosa legítima el fet de que determinades ideologies –les de tall religiós- estiguen blindades i ens situen constantment a les portes del delicte (il·lustren aquest atemptat als principis de llibertat i d’igualtat en matèria de conviccions fets recents com el vet a representar l’obra teatral de Xavier Castillo –Pot de Plom- en què es parodia al Papa, en alguns ajuntaments; o la retirada del cartell de l’Observatori dedicat als ídols, perquè apareixen els braços crucificats de Jesucrist; o la sentència condemnatòria a un videojoc amb natzarens... i tants més). La blasfèmia com a delicte, doncs, s’hi oculta sota l’ofensa dels sentiments d’un determinat perfil de ciutadà. És veritat que en l’apartat següent, el codi sembla anivellar les coses, tot dient que incorreran en les mateixes penes aquells que facen públicament escarni de qui no professe religió o creença alguna. Però açò encara empitjora les coses, al meu parer: l’única protecció en aquest cas és “l’absència de religió o de creença”: és a dir, no existeixen a la nostra legislació penal creences i/o conviccions no religioses. No som res, no pensem, no sentim, no tenim propostes ètiques i morals...

  Demane de tot cor a tots els que posen una idea abstracta (digueu-li Déu, Al·là, Iavé, Buda, Zeus, Burger King... què sé jo!) per damunt de la vida humana i els drets humans que llegisquen el "Tractat d'ateologia", d'un autor francés, que ha eixit publicat fa poc. Tots respiraríem un aire menys podrit.

Salve!

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

Assajant

Per El Departament - March 16th, 2006, 22:54, Categoria: Activitats del Departament

 A "tranques i barranques", seguim amb els assajos de "Déu", l'obra de Woody Allen que esperem estrenar el 22 de juny. Quan no ens abandonen els actors, l'assistència és mínima i mai no podem assajar tots junts.

Bé, tot i això, esperem que isca digna.

Al final hi haurà sorpreses i tot: les vacants haurà d'ocupar-les algú i els alumnes no es fan l'ànim... Qui les ocuparà? Ja veurem.

De moment, us deixe una xicoteta mostra del que estem fent... No es burleu massa, oi?

Enllaç permanent ~ Comentaris (2) ~ Comentar | Referències (0)

Sobre les enquestes de "El Mundo"

Per lytta vesicatoria - March 16th, 2006, 20:34, Categoria: Cogitationes uariae

El Mundo, amb la seua trajectòria tan miloseviciana, ha començat una enquesta entre els seus lectors,
probablement per després utilitzar-la amb finalitats polítiques:
La seva pregunta és la següent: "La obligación de conocer el
catalán que introduce el borrador del Estatuto de Cataluña
se está convirtiendo en uno de los puntos más polémicos del
texto:
¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un
deber en Cataluña?"
Què passaria si a El Mundo li sortís el tret per la culata?
Fa uns dies la votació es decantava cap al NO (84%), avui ja
només un 35% vota No. Podem millorar el resultat si tots
votem a consciència a través del següent link:
http://www.elmundo.es/elmundo/debate/2006/01/604/prevotaciones604.html

Passa-ho! No costa res, només vota que sí i reenvia el
missatge a altres persones.

Enllaç permanent ~ Comentaris (2) ~ Comentar | Referències (0)

Accepta el repte (duo)!

Per El Departament - March 11th, 2006, 16:16, Categoria: Les nostres assignatures

  Bé, una vegada finalitzat el termini per presentar les respostes al primer repte, podem dir que la resposta ha estat moderadament acceptable: hem rebut més treballs per escrit que per la xarxa (aquests podeu veure'ls als comentaris de l'article "Accepta el repte!). Han participat alumnes de tots els nivells, excepte de 3r d'ESO i tots ells del nostre Centre: anime a la gent d'altres centres a participar-hi: està obert a tothom.

  Els treballs no estan malament, tots saben ja com elaborar el garum (animeu-vos a fer-nos-en i el tastarem!). Fins i tot ens han donat una recepta per emprar-lo (aquesta i algunes coses més us les faré arribar als comentaris). És interessant el nombre d'enllaços que han usat i que tot seguit us detalle:

www.sapiensdigital.com/ftp/sapiens/R0211001.htm

www.afuegolento.com/noticias/80/firmas/agazquez/3073/

http://es.wikipedia.org/wiki/Garum

www.laginesta.com/pangea/pan3-roma.html

www.informativos.telecinco.es/dn_3018.htm

http://grupogastronomicogaditano.com/GarumGaditanum.htm

www.tarragona-goig.org/tarragones/recetas.htm

www.adraenlinea.com/parque/garum.htm

 A més a més de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Atenció a la pregunta per al segon repte:

1.Al film Matrix (el primer) apareix una frase llatina: quina és?

2.Què vol dir? És d'algun autor clàssic o d'algun corrent filosòfic?

3.Té algun sentit en l'argument de la pel·li?

4.Quines altres referències clàssiques té la pel·lícula?

5.Fonts utilitzades.

Termini per a presentar les respostes: 24 de març.

Ànim i sort!

Enllaç permanent ~ Comentaris (6) ~ Comentar | Referències (0)

Articles anteriors en March 2006

El Bloc



Calendari

<<   March 2006  >>
SMTWTFS
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.