Departament de Llatí de Pedreguer

[Continuant amb les col·laboracions (recordeu que aquest bloc està obert a qualsevol que tinga quelcom al cor i vulga exterioritzar-ho: només heu de fer-m'ho arribar, personalment o enviant un mail a iespedreguerllati@yahoo.es o mitjançant el formulari de la web) ací us deixe una altra cogitatio de Jose] 

Encara que té relació amb l´anterior debat obert per Blai, voldria aprofitar per tal d´encetar-ne un altre al voltant de la paraula compromís (Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc  - La definició és del Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

Vos pose en antecedents: Sergi i jo compartim la nostra tasca diària amb un altra de setmanal que en encisa i apassiona: el grup de teatre de l´institut. Una tasca voluntària, difícil, plena de maldecaps i contratemps, no remunerada econòmicament, però que ens dóna la satisfacció de vore com un grup de persones, voluntàriament, treballen dur tot l´any per tal d´aconseguir una estoneta de glòria (sic transit gloria mundi, recordeu les historietes d´Astèrix?). Tota eixa tasca passa per un compromís que s´estableix entre els participants (siguen alumnes, professors o el mateix Joan de l´Espai Cultura) i que possiblita:

·        Representar un obra de teatre.

·        Millorar l´expressió oral i escrita, així com la capacitat de lectura i comprensió.

·        Fomentar el treball en equip.

·        Ajudar a parlar en públic.

·        Desenvolupar la nostra capacitat personal

·        Disfrutar d´un regal impagable: el directe teatral.

Ara bé, passen els dies, setmanes, mesos i... i te trobes:

·        amb gent que es veu en l´obligació de fer 3 ó 4 papers en cada assaig.

·        amb dies que no es pot assatjar perquè no en som prou.

·        amb gent que es deixa el grup de teatre i no té la valentia de dir-ho en persona davant de la resta.

·        amb gent que falla als assatjos perquè no té ganes (sí, perquè no tenen ganes) i el dilluns quan et veuen a l´institut no et miren ni a la cara.

·        amb gent que amb un data fixada per a l´estrena i amb mesos d´assatjos a les espatlles no saben el seu paper i  ni tan sols de què va l´obra.

·        val la pena seguir?

Clar que hi ha persones que donen la seua paraula i la acompleixen, però jo em pregunte:

·        A qui van obligar a apuntar-s´hi?

·        Per què dir sí, si després diré no?

·        Per què no respectem el sacrifici dels altres des d´un principi?

·        Per què...?

Personalment he perdut temps, salut, i diners, entre altres coses, per dur endavant açò del teatre i ho he fet perquè volia, sense que ningú m´ho demanara perquè jo encara pense que la paraula compromís no és un compartiment estanc, perquè sense compromís no hi ha societat que avance.

Si generalitzem i no parlem només de teatre...feu-se una miradeta endins, hi veieu compromís? Demostreu-lo, no a mí, al món, a vosaltres mateixa ...i vos sentireu molt més satisfets. Fem la prova?