A la premsa surt darrerament una sèrie d'atacs al col·lectiu d'homosexuals. Una mostra més d'al·lofòbia, eixa por a l'alié, a l'altre, que fa que un grup d'incontrolats deixe aflorar els seus instints més barroers contra el que consideren estrany als seus principis. Pot ser tenen por d'ocultar ells mateixos una certa tendència al que ataquen?
Com a curiositat us deixe un video de youtube relacionat amb el tema a la Roma Antiga.
ENGINYERIA ROMANA A HISPÀNIA PROPERA EXPOSICIÓ AL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
L’exposició ARTÍFEX pretén apropar al públic l’immens llegat tècnic del món romà, i també els coneixements que aquesta civilització va assolir en diversos camps de la tecnologia i, en especial, de l’enginyeria civil. Calçades, ponts, ports, fars, aqüeductes o preses -obres de les quals ens queden abundants vestigis-, ens parlen d’importants aportacions tècniques que encara avui dia provoquen la nostra sorpresa i admiració. L’exposició és una versió adaptada de la mostra presentada amb notable acollida de públic al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Organitzada conjuntament pel Ministerio de Fomento –a través del Centro de Estudios Históricos de Obras Públicas y Urbanismo (CEHOPU)-, i pel Ministerio de Cultura, la mostra permet conèixer moltes de les grans obres de l’enginyeria romana per mitjà de maquetes de gran qualitat tècnica. Per presentar-la a Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha seleccionat i hi ha incorporat interessants objectes i peces originals que constitueixen autèntics testimonis d’aquest ric llegat cultural.
Des d'Auriga ens envien informació sobre un màster sobre Història de les Religions. Sembla prou interessant, però una miqueta car. Pegueu-li una miradeta ací. Més informació ací.
Des d'Auriga ens informen de diferents esdeveniments i a la premsa (El Viajero, EL PAÍS, 22 de juliol) llegim que pots fer una passejada amb Escipió per Cartago Nova: 1.Curs de Papirologia. 2.Maquetes d'edificis romans. 3.Itinerari literari 4.Activitats nocturnes d'Empúries. 5.Passejant amb Escipió.[...llegiu més... si voleu...]
Resulta carregant com els poders terrenals de l'església i la seua mà política volen imposar a tota la societat els seus valors. Només uns botons de mostra, tots del diari EL PAÍS:
"El cardenal Cañizares dice que la asignatura Educación para la
Ciudadanía ataca a la familia" (11 de juny)
"El cardenal Cañizares cree que en España se está configurando "un
nuevo régimen"" (12 d’abril)
"Educación para la Ciudadanía abre la puerta al
"adoctrinamiento", según la Iglesia y el PP" (18 de juliol)
"El Foro de la Familia llama a los padres a boicotear
la asignatura de Educación para la Ciudadanía" (15 de juliol)
"Los obispos preparan un 'otoño
caliente' contra el Gobierno por la reforma educativa La Confederación Católica de Padres de Alumnos y de
Familia, punta de lanza de la ofensiva" (7 d’agost de 2005)
"El cardenal de Sevilla defiende
la objeción de conciencia contra las "leyes injustas"" (16 de maig)
"García-Gasco pide objeción de conciencia ante los
matrimonios homosexuales" (9 d’agost de 2005)
Davant d'això, se m'acuten dues coses:
No es delicte incitar al delicte? No estan fent això els qui demanen anar contra les lleis? Què tal si algú els denuncia per incitar al delicte?
De la mateixa manera que ells aboguen per l'objecció de consciència, també ho podem fer nosaltres i negar-nos a que els nostres fills estiguen obligats a romandre als centres d'estudis, només perquè uns altres volen rebre religió confessional. Ací teniu un model per a demanar l'exempció de religió i de l'assignatura alternativa. Anime a les directives dels centres públics a afavorir que els alumnes que no vulguen rebre confessionalisme puguen quedar-se a casa, tot posant aquesta assignatura a primera o a última hora de classe.
I, si es posen pesats, podríem encetar nosaltres una campanya de recollida de signatures per tal que la religió confessional (qualsevol religió) es quede fora d'una escola pública i aconfessional.
Avui comença de fet el curs 2006/07 i acaba a la pràctica el 2005/06: hem fet el Claustre de repartiment d'hores i grups. Com ens havien anunciat, per tercer any consecutiu es queda sense constituir el Departament de Grec, per la política restrictiva en l'assignació d'hores. Per evitar que la inspecció ens animara a no ofertar Grec o que els alumnes que volien cursar aquesta assignatura marxaren a altres centres, hem acceptat fer-nos càrrec del Grec de Batxillerat, cedint la Cultura Clàssica al Departament de Filosofia. Hem traslladat a la inspecció, mitjançant fax i conversa telefònica, i a la Direcció del Centre la nostra protesta formal, que reproduïm ací. PROTESTAGREC.doc Powered by Castpost Així, per a aquells de vosaltres que s'avorriu a l'estiu (xDDDD) us deixe adreces de la ciberoteca, per si voleu anar fruint de les nostres assignatures, sense oblidar que podeu fer-me les consultes que vulgueu, ja siga deixant ací un comentari, o pel formulari de la web del Departament, o mitjançant correu electrònic:
1r Batxillerat: continguts, exercicis i vocabulari (aquestes tres coses són les que usarem durant el curs: pots baixar-te-les o adquirir els dossiers a setembre a l'institut -açò val per a les altres assignatures) 2n Batxillerat: continguts, exercicis (el mateix que deia dalt). Traduirem bàsicament Cèsar i emprarem el diccionari de l'enciclopèdia catalana. Reforç: des de proves de selectiu fins a exercicis de reforç.
GREC:
1r. Batxillerat: emprarem el Grec 1 de Castellnou, en català. 2n Batxillerat: de moment no usarem llibre. Es traduirà l'Apologia de Sòcrates, de Xenofont. Usarem el diccionari VOX, en castellà, perquè en català no en conec cap que m'agrade més. Visiteu les webs del projecte Palladium i la de l'IES Maria Enríquez de Gandia, a càrrec del "mestre" Álvaro Ortolà. Molt útils.
Una curiositat fresqueta per combatre aquests calors: passejar-se pels soterranis de Roma. Capbussant-me per la web de National Geographic em vaig topetar amb un reportatge que ja havia llegit a la revista impressa: "Roma secreta, en el subsuelo de la ciudad eterna" (al nº de juliol). I des d'aquesta web vaig anar a la pàgina de romasotterranea. Pegueu-vos una volta i segur que us agrada. Ah! I una curiositat: la possibilitat d'enviar una postal a un amic (a la barra lateral, on posa Servizi > Cartoline). La podeu veure ací, encara que només estarà exposada uns deu dies. Llàstima.
Per festa pedreguerensia, municipium visitavit Kikus Venenus, qui nos delectavit postridie Nonas Iulias cum suo rhytmo, popi et flamenci fusione. Nunc, cum sua venia, ego vobis relinquo versionem latinam de "Echo de menos".
MULTUM MI DEEST
Multum mi deest lectus perturbatus, hic succus aureae pomae et comentarius apertus.
In speculo iam non invenio tuum aspectum, non sunt basia in solio, nec pili, nec nihil.
Inter nos duos murus metacrylateus non nos sinit odorari nec contrectare nos.
Atque per noctes omne est status mutatio, invenio aranea inter sarturas.
...TAMQUAM TU MIHI MULTUM DEES, TAMQUAM... ANTE MI PAULUM DEERAS... SI TU NE SENTIAS HOC QUOD EUM VALET, IS MUNDUS EST STUPIDITAS, TE PERMITTENTE SE EFFUGERE QUOD TU PLUS AMABAS.
Multum mi desunt tuae tostae panis plagulae, audire per transitum tuum felem, foedantem.
In mea camisia duco tuum aroma captum, tuorum labrorum rubrum per iugulum.
Seria concebible a Alemanya un partit que no condemnara Hitler? És la llei de partits d'igual aplicació a totes les forces polítiques? Batasuna ha estat il·legalitzada per no condemnar la violència. Es pot permetre que altres partits no sols no la condemnen, sinó que, a més, afavorisquen la creació de forces feixistes -no altra cosa és eixe partit, per dir-li d'alguna manera, que s'ha constituït al País Valencià i que dirigeix un radical- fomentant l'odi i el anticatalanisme més barroer? Tot açò ve arran d'un mail que m'ha arribat i que diu: "PASSA-HO, EL PP ENALTEIX EL FEIXISME, IL·LEGALITZEM-LOS! Prou hipocresia, plantem cara al feixisme d'una vegada i per sempre... No renunciem a fer justícia si voleu equilibri. Batasuna és il·legalitzada per no condemnar la violència. En canvi el primer partit de l'oposició del Govern de l'Estat espanyol, declara obertament el seu recolzament al genocidi dut a terme pel feixista de Franco. On hem arribat! Pensa i actua si us plau, pels nostres successors! DIFON LA IDEA! Firma ací. IL·LEGALITZEM EL PP!" La pregunta de la campanya diu: "¿Considera conveniente que el Partido Popular siga siendo legal a pesar de no haber condenado el levantamiento militar de 1936 y haber llevado a España a una guerra ilegal en Irak sin consultar a la ciudadanía ni al jefe del Estado?", i va adreçada al "Tribunal Constitucional, Defensor del Pueblo, Congreso de los Diputados". Efectivament, queda una miqueta estrany que el senyor Mayor Oreja i el seu partit siguen el únics que s'hagen negat al Congrés Europeu a condemnar el cop d'estat i el règim de Franco.
Com que l'estiu s'hi presta, encetem una categoria lúdica; estic provant diferents aplicacions per crear activitats interactives. De moment, us deixe un encreuat en llatí (això sí, les definicions estan en català) I LES U S'ESCRIUEN TOTES V. Ja us aniré contant els progressos en altres aplicacions; aquesta, de moment, està feta amb HotPotatoes, un clàssic: VERBA DECUSSATA, juga-hi!
Veig en Los sueños de Hermes una invitació estiuenca, proposada per Isabel: adoptar un poema de Catul, penjar-lo al bloc i fer algun comentari i traducció. Se m'han fet les dents llargues: com al Sebastià, és un poeta que m'encisa i precisament aquest curs he estat "codejant-me" amb ell, fent un curs de la UNED (Los géneros literarios en Roma: la poesía lírica de Catulo y Horacio). La proposta ha estat molt ben rebuda, com es pot observar ací. A l'hora de triar un poema, se'm fa difícil: en tots ells es pot trobar quelcom d'encisador, d'irònic, d'actual... Pegant-li voltes, aquesta ha estat la meua elecció:
Pedicabo ego uos et irrumabo, Aureli pathice et cinaede Furi, qui me ex uersiculis meis putastis, quod sunt molliculi, parum pudicum. nam castum esse decet pium poetam ipsum, uersiculos nihil necesse est; qui tum denique habent salem ac leporem, si sunt molliculi ac parum pudici, et quod pruriat incitare possunt, non dico pueris, sed his pilosis qui duros nequeunt mouere lumbos. uos, quod milia multa basiorum legistis, male me marem putatis? pedicabo ego uos et irrumabo.
La meua traducció:
Us encularé i faré que me la xucleu, Aureli afemellat i impúdic Furi, que, pels meus versets, una mica tous, em considereu no gaire decent. Puix convé que el poeta pietós siga cast ell mateix, no gens els seus versets; a la fi, aquests sols tenen sal i encant si són una mica tous i no gaire decents, i poden esperonar la pruïja, no als xiquets, és clar, sinó a aquests peluts que no poden bellugar llurs durs lloms. Vosaltres em considereu poc mascle per allò dels molts milers de petons? Us encularé i faré que me la xucleu.
Bàsicament dues raons m'han fet triar aquest poema: 1.És un exemple clar de la tendència a confondre el personatge-poeta amb el personatge-persona. La diferència rau en que l'autor que escriu la poesia (en definitiva, qualsevol gènere), en concret aquella a la qual ací es refereix Catul (versiculis, versiculos), ha d'acomplir uns requisits (habere salem ac leporem, esse molliculi ac parum pudici) per a aconseguir la reacció que el creador vol provocar en el lector, mentre que l'autor que viu no té per què combregar amb tot el que escriu el poeta (de fet, castum esse decet pium poetam ipsum). Per a demostrar-ho, Catul no dubta en començar i acabar el seu carmen amb una boutade de gran calibre: que sàpien que, quan un tema requereix de l'afabilidat i les bones maneres, el poeta que escriu usarà recursos afables i afectuosos, sense per això significar que el poeta que viu siga sempre així; puix, de ser així, que vagen preparant-se perquè, ara, en requerir el tema ser groller i bròfeg, i si segueixen confonent les afirmacions del poeta-escriptor amb les del poeta-vivente, hauran de vigilar bé els seus darreres. [il·lustren bé aquest tema les diferències d'estil entre el Catul poeta-líric i el Catul poeta-narratiu] 2.Encara és un exemple més clar dels prejudicis que sempre hi ha hagut envers alguns autors: aquest carmen és un exemple de la censura que s'ha aplicat fins fa ben poc: poques antologies l'incloïen (fins i tot a la Universitat treballàvem amb una antologia -la rogeta de Bosch- que omitia les suposades grolleries). D'altra banda, fa gràcia els circumloquis i perífrasis que s'empren per a traduir allò que l'autor no ha escrit [com exemple, aquesta en francés del primer i del darrer vers: Je vous donnerai des preuves de ma virilité... (!!)] (Bé, i també l'he triat perquè jo mateix, què voleu que us diga, també soc una mica bròfeg, xDDD)
