S'havíem deixat el Ferran amb la bufeta a punt d'esclatar...
En Ferran, sobtat, s'asoma al lavabo i, ai las!, no hi veu cap cosa semblant a una tassa de wàter, però pel darrere, la xica, tranquilitzadora, li diu: -Pel lloguer que pague, no puc demanar massa comoditats, com bé pots observar... Sota el llit trobaràs un clàssic i "demodé" orinal. Efectivament, allà es troba, un orinal, creia el Ferran que això ja només existia en els museus etnològics, però no. Bé, és evident que haurà de tornar als seus anys infantils, així que agafa l'adminicle i deixa córrer, alleujat, una gran i calenteta pixarada. -On deixe...? -A la cambra de bany... No te'n preocupes, i vine ja, que es fa tard i cal que aprofitem eixa alegria que mostra el teu benvolgut Ferrandet. Es renta les mans, i a penes eixutes -les gònades són a punt d'esclatar- es dirigeix al llit, on ella, bellíssima, el rep amb la boca mig oberta i la punteta de la llengua entre les dents, tot prometent-li el petó més sucós de la seua vida i que tantes hores ha estat negant-li. I és en el moment d"ajuntar les dues boques quan Ferran, tan rigorós, se'n recorda d'un altre clàssic, que, ves per on, tenia ben amagat dintre el cap: aquell que explicava les raons per les quals els habitants d'Hispània tenien les dents més blanques de tot l'Imperi; se les rentaven amb pixum.
!! Quin és l'autor que marejava de tal manera el Ferran? Coneixes els poemes a què fa referència? Aestivae salutationes!
Madulain, una sempre benvinguda comentarista d'aquest humil bloc, m'envia una notícia prou aclaridora de fins on pot arribar la bèstia especulació urbanística que ens aclapara: fins els cementiris. Lloc: Benissa. En paraules de Madulain: "en Benissa tenim dos cementeris, el nou i el vell, el vell fa uns 25 anys que no s'utilitza per soterrar i moltes restes han sigut traslladades pels familiars al nou, pero encara conté les restes de molts benissers i benisseres molt ilustres. La noticia es que l'ajuntament de Benissa ha parcelat el cementeri vell ( amb tot el que conté) i ha permutat una parcel·la del cementeri amb un constructor del poble, que ha excavat eixa part del cementeri amb la ferma intenció de construir a sobre. Tot aço ha sigut despres de destituir a la concejala de urbanisme i colocar-se el mateix batlle com a concejal de urbanisme, i l'obra calculadament s'està duent a terme just ara en el mes d'agost, quan molta gent està de vacances o al camp. El colectiu el runar s'ha posat en moviment, també el cronista oficial de la vila, i com veus no son els unics. Hi ha mes gent en moviment, (...). La noticia ja ha sigut publicada al Levante, Las Provincias i Informacion, també el Cronista Oficial de la Vila ( Joan Josep Cardona) escrigué una carta protesta al periodic i al Canfali del dissabte passat n'hi havia un altra" Teniu més informació ací: Forum de l'Ajuntament de Benissa. Infobenissa, amb el comunicat d'El Runar. Carta del Canfali de dissabte passat. Què es pot fer? No ho sé. Potser, abans que res fer arribar a l'ajuntament l'estupor davant la notícia adreçant-se a ell directament. També trobe que hi ha una manifestació el proper dissabte a Xàbia contra l'especulació organitzada per un munt de col·lectius; crec que eix de la plaça del Convent a les 20,00 h. Acudim-hi, doncs! O, si de moment, el que vols és desfogar-te una miqueta, deixa ací el teu comentari. Salvete et boni sitis!
Per passar l'estona, avui, a la categoria Cogitationes variae, la primera part d'un petit relat, Odontomania. Espere que us agrade:
Imbuït per la lectura dels clàssics, Ferran aplicava el
que havia llegit a gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana, fins i tot
els més, diguem-ne, peremptoris, com ara el sexe. Per això, i fent memòria del
poema d'aquell autor llatí que li deia a un amic que no s'estranyés pel fet que
una dona tingués les dents negríssimes i una altra, en canvi, ben blanques,
Ferran anava ben en compte amb les dentadures blanquíssimes, car no li feia cap
gràcia trobar-se a l'endemà amb un got amb el somriure de la xicona amb qui
havia passat la nit a dintre. Tot i això, eixa nit havia lligat amb una noia que
podria protagonitzar, sense desmerèixer gens ni mica, qualsevol anunci de
dentifricis. Però, això si, havia consumit gran part de la vetllada a
assegurar-se de l'autenticitat dels queixals de la bella, tot aplicant els
mètodes que al llarg de la seua vida havia desenvolupat per a aital fi. En acabar, doncs,
l'última copa, la nova parella, ja despuntant les clarors del dia, havia
decidit anar a l'apartament d'ella, per tal de finalitzar el que tot just
havien començat -frecs mentre ballaven, acaronaments en els llocs
estratègics... però ni un sol petó, per molt que Ferran ho havia intentat, i de
quina manera! Allà es trobava en Ferran, assegut als peus del llit,
tot esperant que ella eixís del lavabo, amb una seriosa trempera que
necessitava alleugerar imperiosament. Després dels cinc minuts possiblement més llargs, si no
de la seua vida, sí dels últims dos anys, s'obri la porta del bany i, a
contrallum, apareix la silueta perfecta, remarcada per una tela quasi
transparent, de l'amfitriona. -D'això... Em caldria alleugerir la bufeta... -diu, fent
broma i assenyalant-se el bony. Amb els ulls com a plats i un somriure que fa enlluernar
tota la cambra -i que alguna cosa hauria d'haver fet sospitar al Ferran-
aquella dona de somnis -humits- fa: -Sota el llit... -Sota el
llit?
I pròximament el desenllaç... Com acabaries tu el relat? S'admeten suggeriments...
Dulce bellum inexpertis (crec que de Píndar). Inter arma, silent leges (trobe que de Michael Waltzer, en "Guerras justas e injustas", versió de la de Ciceró: silent enim leges inter arma).
Blai publicava un article prou interessant, preguntant-se fins quan duraran les bestieses comeses a la zona del Pròxim Orient. Trobe que fins que la comunitat jueva ja no siga indispensable per a guanyar les eleccions als EEUU, fins que Israel deixe de ser un bastió proamericà a eixa zona, fins que el petroli s'exhaurisca... En fi, fins molt de temps (i espere que no em dieu antisemita, sisplau). Snif!
Us deixe dos videos de youtube que no necessiten més glosses:
