Cogitationes uariae
Reflexions en general, des d'articles d'opinió fins a col·laboracions literàries. El Departament no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

La por abasta Idomeneu

Per lytta vesicatoria - October 1st, 2006, 13:03, Categoria: Cogitationes uariae

  No tenia prou Idomeneu amb les seues tribulacions per tornar a casa després de la guerra de Troia, no. Ara ha hagut de veure's immers en eixa por als fanatismes de tota mena que malauradament ens domina.

(d'elcultural.es)
Idomeneu, rei de Creta, com que va ser un dels pretenents d'Hel·lena, participà amb 80 naus en l'expedició contra Troia. Durant els combats, Posidó se li apareixia sota la forma de Toant i l'animava a combatre ardorosament. Matà molts enemics però va fugir davant Eneas, éssent un dels qui entra a la ciutat a la panxa del cavallet. Uns diuen que tingué una tornada tranquil·la a Creta; altre llegendes, però, diuen que es trobà davant una de les temibles tempestes provocades per Posidó, prometent-li al déu que sacrificaria la primera persona que trobés a l'illa si hi arribava sa i estalvi. Fidel a la promesa, immolà el seu fill, que anava tot content a donar-li la benvinguda. Exiliat del seu regne, s'establí a la costa sud d'Itàlia. També es diu que la seua dona, Meda, es deixà seduir per Laucó i aquest, després de fer-se amb 10 ciutats cretenques, matà Meda i la seua filla i exilià Idomeneu.
  Fins ací els mites. A la versió operística de Mozart, a més del seu fill, també decapita Buda, Jesús i Mahoma, fet que ha aixecat totes les espases del fanatisme i ha fet que es plantege la retirada de la seua representació a Alemanya.

(de guerraeterna.com)
  Ja Sebastià Giralt comentava l'estrena al Liceu d'aquesta òpera al seu bloc el 15 de març
  Teniu un resum de l'afer a un article del
Diari de Balears de l'1 d'octubre, del qual m'agradaria extraure aquestes línies: "No hi ha invocació d'allò sagrat que serveixi per justificar retalls a la lliure expressió del pensament, de la crítica o de les manifestacions artístiques. Una divinitat, una figura històrica o un llibre només són sagrats per a la comunitat de creients que li atorguen aquesta naturalesa sagrada, i aquesta comunitat no pot exigir cap una acitud reverencial per part dels que no ho reconeixen així" (Miquel À. Llauger).
  És trist haver arribat a aquest punt de pànic i d'autocensura. Per a quan una cultura dels valors democràtics i de tolerància ben entesa? Per què no s'aixequen eixes veus plurireligioses quan s'aixafen drets bàsics i es conculquen els valors democràtiques?
  En fi... estic trist i enfadat i voldria acabar amb una reflexió d'Antonio Martínez (EL PAÍS, Domingo, 24 de setembre, 2006): "En algún momento hay que desengañarse: el patrón de la humanidad no es uno mismo, y los demás son ejemplares defectuosos de ser humano. No es así. No hay gente normal y gente anormal, ni ideas normales e ideas anormales, paranormales o subnormales. Hay ideas distintas y personas distintas. Lo mayoritario no es lo normal. Es lo mayoritario. Una vez uno asume eso, tiene muchos números para ser, no sólo una persona tolerante, sino incluso, un demócrata. Ánimo".

Enllaç permanent ~ Comentaris (1) ~ Comentar | Referències (0)

Odontomania (el desenllaç)

Per lytta vesicatoria - August 18th, 2006, 12:29, Categoria: Cogitationes uariae

 S'havíem deixat el Ferran amb la bufeta a punt d'esclatar...

     En Ferran, sobtat, s'asoma al lavabo i, ai las!, no hi veu cap cosa semblant a una tassa de wàter, però pel darrere, la xica, tranquilitzadora, li diu:
      -Pel lloguer que pague, no puc demanar massa comoditats, com bé pots observar... Sota el llit trobaràs un clàssic i "demodé" orinal.
      Efectivament, allà es troba, un orinal, creia el Ferran que això ja només existia en els museus etnològics, però no. Bé, és evident que haurà de tornar als seus anys infantils, així que agafa l'adminicle i deixa córrer, alleujat, una gran i calenteta pixarada.
      -On deixe...?
     -A la cambra de bany... No te'n preocupes, i vine ja, que es fa tard i cal que aprofitem eixa alegria que mostra el teu benvolgut Ferrandet.
    Es renta les mans, i a penes eixutes -les gònades són a punt d'esclatar- es dirigeix al llit, on ella, bellíssima, el rep amb la boca mig oberta i la punteta de la llengua entre les dents, tot prometent-li el petó més sucós de la seua vida i que tantes hores ha estat negant-li.

    I és en el moment d"ajuntar les dues boques quan Ferran, tan rigorós, se'n recorda d'un altre clàssic, que, ves per on, tenia ben amagat dintre el cap: aquell que explicava les raons per les quals els habitants d'Hispània tenien les dents més blanques de tot l'Imperi; se les rentaven amb pixum.


     !! Quin és l'autor que marejava de tal manera el Ferran? Coneixes els poemes a què fa referència?
Aestivae salutationes!

Enllaç permanent ~ Comentaris (-12) ~ Comentar | Referències (0)

Assalt al cementiri amb "agostinitat" i traïdoria

Per lytta vesicatoria - August 16th, 2006, 11:07, Categoria: Cogitationes uariae

  Madulain, una sempre benvinguda comentarista d'aquest humil bloc, m'envia una notícia prou aclaridora de fins on pot arribar la bèstia especulació urbanística que ens aclapara: fins els cementiris. Lloc: Benissa. En paraules de Madulain:
"en Benissa tenim dos cementeris, el nou i el vell, el vell fa uns 25 anys que no s'utilitza per soterrar i moltes restes han sigut traslladades pels familiars al nou, pero encara conté les restes de molts benissers i benisseres molt ilustres. La noticia es que l'ajuntament de Benissa ha parcelat el cementeri vell ( amb tot el que conté) i ha permutat una parcel·la del cementeri amb un constructor del poble, que ha excavat eixa part del cementeri amb la ferma intenció de construir a sobre. Tot aço ha sigut despres de destituir a la concejala de urbanisme i colocar-se el mateix batlle com a concejal de urbanisme, i l'obra calculadament s'està duent a terme just ara en el mes d'agost, quan molta gent està de vacances o al camp. El colectiu el runar s'ha posat en moviment, també el cronista oficial de la vila, i com veus no son els unics. Hi ha mes gent en moviment, (...). La noticia ja ha sigut publicada al
Levante, Las Provincias i Informacion, també el Cronista Oficial de la Vila ( Joan Josep Cardona) escrigué una carta protesta al periodic i al Canfali del dissabte passat n'hi havia un altra"
Teniu més informació ací:
Forum de l'Ajuntament de Benissa.
Infobenissa, amb el comunicat d'El Runar.
Carta del Canfali de dissabte passat.
Què es pot fer? No ho sé. Potser, abans que res fer arribar a l'ajuntament l'estupor davant la notícia
adreçant-se a ell directament. També trobe que hi ha una manifestació el proper dissabte a Xàbia contra l'especulació organitzada per un munt de col·lectius; crec que eix de la plaça del Convent a les 20,00 h. Acudim-hi, doncs! O, si de moment, el que vols és desfogar-te una miqueta, deixa ací el teu comentari.
Salvete et boni sitis!

Enllaç permanent ~ Comentaris (-16) ~ Comentar | Referències (0)

Odontomania

Per lytta vesicatoria - August 14th, 2006, 18:03, Categoria: Cogitationes uariae

  Per passar l'estona, avui, a la categoria Cogitationes variae, la primera part d'un petit relat, Odontomania. Espere que us agrade:

      Imbuït per la lectura dels clàssics, Ferran aplicava el que havia llegit a gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana, fins i tot els més, diguem-ne, peremptoris, com ara el sexe. Per això, i fent memòria del poema d'aquell autor llatí que li deia a un amic que no s'estranyés pel fet que una dona tingués les dents negríssimes i una altra, en canvi, ben blanques, Ferran anava ben en compte amb les dentadures blanquíssimes, car no li feia cap gràcia trobar-se a l'endemà amb un got amb el somriure de la xicona amb qui havia passat la nit a dintre.
      Tot i això, eixa nit havia lligat amb una noia que podria protagonitzar, sense desmerèixer gens ni mica, qualsevol anunci de dentifricis. Però, això si, havia consumit gran part de la vetllada a assegurar-se de l'autenticitat dels queixals de la bella, tot aplicant els mètodes que al llarg de la seua vida havia desenvolupat per a aital fi.
      En acabar, doncs, l'última copa, la nova parella, ja despuntant les clarors del dia, havia decidit anar a l'apartament d'ella, per tal de finalitzar el que tot just havien començat -frecs mentre ballaven, acaronaments en els llocs estratègics... però ni un sol petó, per molt que Ferran ho havia intentat, i de quina manera!

       Allà es trobava en Ferran, assegut als peus del llit, tot esperant que ella eixís del lavabo, amb una seriosa trempera que necessitava alleugerar imperiosament. Després dels cinc minuts possiblement més llargs, si no de la seua vida, sí dels últims dos anys, s'obri la porta del bany i, a contrallum, apareix la silueta perfecta, remarcada per una tela quasi transparent, de l'amfitriona.
              -D'això... Em caldria alleugerir la bufeta... -diu, fent broma i assenyalant-se el bony.
       Amb els ulls com a plats i un somriure que fa enlluernar tota la cambra -i que alguna cosa hauria d'haver fet sospitar al Ferran- aquella dona de somnis -humits- fa:
             -Sota el llit...
             -Sota el llit?

I pròximament el desenllaç... Com acabaries tu el relat? S'admeten suggeriments...

Enllaç permanent ~ Comentaris (-18) ~ Comentar | Referències (1)

Bella! Horrida bella!

Per lytta vesicatoria - August 9th, 2006, 20:29, Categoria: Cogitationes uariae

 Dulce bellum inexpertis (crec que de Píndar).
Inter arma, silent leges (trobe que de Michael Waltzer, en "Guerras justas e injustas", versió de la de Ciceró: silent enim leges inter arma).

Blai publicava un article prou interessant, preguntant-se fins quan duraran les bestieses comeses a la zona del Pròxim Orient. Trobe que fins que la comunitat jueva ja no siga indispensable per a guanyar les eleccions als EEUU, fins que Israel deixe de ser un bastió proamericà a eixa zona, fins que el petroli s'exhaurisca... En fi, fins molt de temps (i espere que no em dieu antisemita, sisplau). Snif!

Us deixe dos videos de youtube que no necessiten més glosses:


Enllaç permanent ~ Comentaris (-22) ~ Comentar | Referències (0)

Com incòrdia la carcúndia

Per lytta vesicatoria - July 21st, 2006, 12:39, Categoria: Cogitationes uariae

 Resulta carregant com els poders terrenals de l'església i la seua mà política volen imposar a tota la societat els seus valors. Només uns botons de mostra, tots del diari EL PAÍS:

"El cardenal Cañizares dice que la asignatura Educación para la Ciudadanía ataca a la familia" (11 de juny) 

"El cardenal Cañizares cree que en España se está configurando "un nuevo régimen"" (12 d’abril)

"Educación para la Ciudadanía abre la puerta al "adoctrinamiento", según la Iglesia y el PP" (18 de juliol)

"El Foro de la Familia llama a los padres a boicotear la asignatura de Educación para la Ciudadanía" (15 de juliol)

"Los obispos preparan un 'otoño caliente' contra el Gobierno por la reforma educativa
La Confederación Católica de Padres de Alumnos y de Familia, punta de lanza de la ofensiva" (7 d’agost de 2005)

"El cardenal de Sevilla defiende la objeción de conciencia contra las "leyes injustas"" (16 de maig)

"García-Gasco pide objeción de conciencia ante los matrimonios homosexuales" (9 d’agost de 2005)

Davant d'això, se m'acuten dues coses:
  • No es delicte incitar al delicte? No estan fent això els qui demanen anar contra les lleis? Què tal si algú els denuncia per incitar al delicte?
  • De la mateixa manera que ells aboguen per l'objecció de consciència, també ho podem fer nosaltres i negar-nos a que els nostres fills estiguen obligats a romandre als centres d'estudis, només perquè uns altres volen rebre religió confessional. Ací teniu un model per a demanar l'exempció de religió i de l'assignatura alternativa. Anime a les directives dels centres públics a afavorir que els alumnes que no vulguen rebre confessionalisme puguen quedar-se a casa, tot posant aquesta assignatura a primera o a última hora de classe.
I, si es posen pesats, podríem encetar nosaltres una campanya de recollida de signatures per tal que la religió confessional (qualsevol religió) es quede fora d'una escola pública i aconfessional.

Enllaç permanent ~ Comentaris (-17) ~ Comentar | Referències (0)

Hipocresia política

Per lytta vesicatoria - July 7th, 2006, 16:36, Categoria: Cogitationes uariae

 Seria concebible a Alemanya un partit que no condemnara Hitler? És la llei de partits d'igual aplicació a totes les forces polítiques? Batasuna ha estat il·legalitzada per no condemnar la violència. Es pot permetre que altres partits no sols no la condemnen, sinó que, a més, afavorisquen la creació de forces feixistes -no altra cosa és eixe partit, per dir-li d'alguna manera, que s'ha constituït al País Valencià i que dirigeix un radical- fomentant l'odi i el anticatalanisme més barroer?
 Tot açò ve arran d'un mail que m'ha arribat i que diu:
"PASSA-HO, EL PP ENALTEIX EL FEIXISME, IL·LEGALITZEM-LOS! Prou hipocresia, plantem cara al feixisme d'una vegada i per sempre... No renunciem a fer justícia si voleu equilibri. Batasuna és il·legalitzada per no condemnar la violència. En canvi el primer partit de l'oposició del Govern de l'Estat espanyol, declara obertament el seu recolzament al genocidi dut a terme pel feixista de Franco. On hem arribat! Pensa i actua si us plau, pels nostres successors! DIFON LA IDEA! Firma
ací. IL·LEGALITZEM EL PP!"
La pregunta de la campanya diu: "¿Considera conveniente que el Partido Popular siga siendo legal a pesar de no haber condenado el levantamiento militar de 1936 y haber llevado a España a una guerra ilegal en Irak sin consultar a la ciudadanía ni al jefe del Estado?", i va adreçada al "Tribunal Constitucional, Defensor del Pueblo, Congreso de los Diputados".
Efectivament, queda una miqueta estrany que el senyor
Mayor Oreja i el seu partit siguen el únics que s'hagen negat al Congrés Europeu a condemnar el cop d'estat i el règim de Franco.

Enllaç permanent ~ Comentaris (-1) ~ Comentar | Referències (0)

"Manipula... que algo queda"

Per lytta vesicatoria - May 13th, 2006, 12:52, Categoria: Cogitationes uariae

  Una prova més de la manipulació a què ens té acostumada l'oposició espanyola (eixa oposició que premia amb alts càrrecs al partit als dos màxims exponents de la vergonyosa estafa a la societat espanyola que van perpetrar de l'11 al 14 de març nefasts; que eixen diàriament a les pantalles sense que els caiga la cara de vergonya, celebrant una oda al cinisme sense parangó; que fan gala d'una educació paleta, bòfrega i prepotent -vegeu l'última actuació del sr. [?] Pujalte al congrés-: pretenen que aquests individus siguen l'exemple educatiu dels nostres fills?).

Juanvi m'envia un document ben curiós i que il·lustra palesament allò que diem: pegueu-li una miradeta.

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

Sobre el fracàs escolar

Per lytta vesicatoria - April 27th, 2006, 20:26, Categoria: Cogitationes uariae

   Us deixe una adreça a un article d'EL PAÍS (que podeu veure a la nova secció de notícies sobre educació i cultura que he afegit baix dels articles), per tal que fem una reflexió sobre el tan portat i manit tema del fracàs escolar.

  Fa referencia a dos punts que no solen esmentar-se [...llegiu més... si voleu...]

Enllaç permanent ~ Comentar | Referències (0)

14 d'abril: 75 d'anys de la il·lusió truncada

Per lytta vesicatoria - April 14th, 2006, 10:34, Categoria: Cogitationes uariae

A Salvoret Peris Pascual, el Sastre, el Rull, "m'auelo"

 

  Avui, en memòria d'allò que va poder ser i no van deixar que fos, vull deixar un poema i dues reflexions:

Tu famosa, tu mínima impotencia
desparramar intento
sin detener el paso ni un instante.
Para lo tal, me apeo en mi paciencia,
pulso un acordeón llorón de viento
y socarrón de voz, y ya es bastante.


Tu cornicabreada decrepitud purgente
exige estos reparos de escritura,
y con ellos ayudo a someterse,
no al manicomio, al tonticomio oscuro
que tu idiotez, sin mezcla de locura,
pide hasta que la muerte
venga a sacar tu vida de este apuro.


Llevas el corazón con cuello duro,
residuo de una momia milenaria,
concurso de idiotas,
que necesitas la alabanza diaria,
y descosido en la alabanza explotas.


Cocodrilito pequeñito, ñito,
lagartija de astucia,
mezquina, subterránea, con el rabo marchito,
y la mirada alcantarilla sucia.


Tarántula diabética y escuálida,
forúnculo político y gramático,
repúblico de triste mierda inválida,
oráculo, sarcófago enigmático.


Demócrata de dientes para fuera,
altares solicita tu zapato.
No hagas más reflexiones de topo y madriguera
en tu conejeril rincón de mentecato.


Humo soberbio, sapo que te hinches
cuando oyes un piropo:
disuélvete en berrinches,
resuélvete, desaparece, topo.


España no precisa
tu vaciedad de calabaza neta,
tu mezquindad que duele y que da risa,
tu vejez inconcreta,
venenosa, indecisa.


No te toca la sangre de los trabajadores,
sus muertes no salpican tu chaleco,
no te duelen sus ansias ni su lucha:
tu tiniebla trafica con sus puros fulgores,
su clamor no halla en ti ni voz ni eco,
tu vanidad su mismo ruido escucha
como un sótano seco.


Hay ojos que derraman raíces amorosas,
sobre tus ojos tienes
uñas que a hacerse dueñas de las cosas
avanzan por tus sienes.


Necesitan incienso e incensario
tu secundaria vida,
tu corazón de espino secundario,
tu soberbia de zarza consumida.


Sobre tu pedestal o tu peana,
monumento de oficio,
cuando tu salvación está cercana
quieres llevar un pueblo al precipicio.


Te rebuznó en el parto tu madre, y más valiera
a España que jamás te rebuznara
con esa cara de escobilla fiera,
de vieja zorra avara.


No llevarás mi pueblo a la derrota,
dictador fracasado, rey confuso,
y caerás por la punta de una bota
sobre tus flacos días puesta en uso.


Miguel Hernández. 28 de febrero de 1937, en Valencia.

  I les dues reflexions:

L'Estat és [...llegiu més... si voleu...]

Enllaç permanent ~ Comentaris (17) ~ Comentar | Referències (0)

De compromisso

Per Jose M. Mut - March 27th, 2006, 15:20, Categoria: Cogitationes uariae

[Continuant amb les col·laboracions (recordeu que aquest bloc està obert a qualsevol que tinga quelcom al cor i vulga exterioritzar-ho: només heu de fer-m'ho arribar, personalment o enviant un mail a iespedreguerllati@yahoo.es o mitjançant el formulari de la web) ací us deixe una altra cogitatio de Jose] 

Encara que té relació amb l´anterior debat obert per Blai, voldria aprofitar per tal d´encetar-ne un altre al voltant de la paraula compromís (Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc  - La definició és del Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

Vos pose en antecedents: Sergi i jo compartim la nostra tasca diària amb un altra de setmanal que en encisa i apassiona: el grup de teatre de l´institut. Una tasca voluntària, difícil, plena de maldecaps i contratemps, no remunerada econòmicament, però que ens dóna la satisfacció de vore com un grup de persones, voluntàriament, treballen dur tot l´any per tal d´aconseguir una estoneta de glòria (sic transit gloria mundi, recordeu les historietes d´Astèrix?). Tota eixa tasca passa per un compromís que s´estableix entre els participants (siguen alumnes, professors o el mateix Joan de l´Espai Cultura) i que possiblita:

·        Representar un obra de teatre.

·        Millorar l´expressió oral i escrita, així com la capacitat de lectura i comprensió.

·        Fomentar el treball en equip.

·        Ajudar a parlar en públic.

·        Desenvolupar la nostra capacitat personal

·        Disfrutar d´un regal impagable: el directe teatral.

Ara bé, passen els dies, setmanes, mesos i... i te trobes:

·        amb gent que es veu en l´obligació de fer 3 ó 4 papers en cada assaig.

·        amb dies que no es pot assatjar perquè no en som prou.

·        amb gent que es deixa el grup de teatre i no té la valentia de dir-ho en persona davant de la resta.

·        amb gent que falla als assatjos perquè no té ganes (sí, perquè no tenen ganes) i el dilluns quan et veuen a l´institut no et miren ni a la cara.

·        amb gent que amb un data fixada per a l´estrena i amb mesos d´assatjos a les espatlles no saben el seu paper i  ni tan sols de què va l´obra.

·        val la pena seguir?

Clar que hi ha persones que donen la seua paraula i la acompleixen, però jo em pregunte:

·        A qui van obligar a apuntar-s´hi?

·        Per què dir sí, si després diré no?

·        Per què no respectem el sacrifici dels altres des d´un principi?

·        Per què...?

Personalment he perdut temps, salut, i diners, entre altres coses, per dur endavant açò del teatre i ho he fet perquè volia, sense que ningú m´ho demanara perquè jo encara pense que la paraula compromís no és un compartiment estanc, perquè sense compromís no hi ha societat que avance.

Si generalitzem i no parlem només de teatre...feu-se una miradeta endins, hi veieu compromís? Demostreu-lo, no a mí, al món, a vosaltres mateixa ...i vos sentireu molt més satisfets. Fem la prova?

Enllaç permanent ~ Comentaris (3) ~ Comentar | Referències (0)

De educatione, formatione, et alteris rebus scholae.

Per Jose M. Mut - March 23rd, 2006, 19:37, Categoria: Cogitationes uariae

 [Continuant amb l'interessant debant obert per Blai, ací us deixe una reflexió de Jose, company del Centre i dels avatars del grup de teatre. Disfruteu-lo]

De vegades, de sobte, un raig de llum, clarivident, ens colpeja els ulls i ens fa cecs. Valentina, voldria felicitar-te pel teu comentari. Has demostrat lucidesa, claredat de idees, orgull i, especialment, un pensament propi, autònom i vàlid. En dues paraules, has demostrat VIDA INTEL·LIGENT !!!

M´encisa, especialment, la teua referència a l´educació al carrer...sentir-se part viva d´una societat, aprendre de l´experiència i de l´interés. Saps? Eixe ha estat el meu ideal de referència des de que tenia poc més de quinze anys...aprendre per mí mateix. Però no hi ha res perfecte, ni tant sols els ideals.

La llibertat és el tresor més car (traduïu etimològicament des de carus,-a,-um, plis, no malinterpreteu que no parle de € ) que té l´ésser humà, però també és l´arma més perillosa de la que disposem per a fer-nos mal, sí, fer-nos mal a nosaltres mateixa.

Homo homini lupus, va dir Hobbes i encara que Rousseau li contestava que no, que l´home era bo, que era la societat la dolenta, jo pense com el primer. Dóna-li llibertat a un frustrat i reuneix les condicions familiars i socio-politiques adients i el resultat n´és un genocidi. No vull fer d´aquest exemple una generalització banal, tanmateix vull incidir en la qüestió: sabem utilitzar la nostra llibertat? Dit en altres paraules i sense més recursos perifràstics: seríem capaços de autoeducar-nos? Així, directament, sense sistema imposat des de fora; des del nostre interior. Quin seria el resultat a nivell general? Aperta quaestio!!!


Jose Miguel Mut Ronda in vino, veritas


P.S.- La primera regla del juego democrático consiste en no aceptar los prejuicios. ¿Cómo es posible que alguien juzge aquello que ni tan sólo ha leído? Recuerdo una pintada famosa, quizá inventada a posteriori, peo no por ello menos bella: Combate el fascismo, lee libros. Y si se me permite la inferencia: ignorancia = fascismo. Y viceversa...¡o no! Dixi.

Enllaç permanent ~ Comentaris (9) ~ Comentar | Referències (0)

Articles anteriors en Cogitationes uariae

El Bloc



Calendari

<<   May 2017    
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.