14 d'abril: 75 d'anys de la il·lusió truncada: Comentaris

Enviat per in re publica, veritas (Contact, Page)
Data: April 15th, 2006, 16:43

"el rey no tiene corona, sin corona se ha quedado el rey..." Visca la república, visca la llibertat...de vida
de pensament,
de actuació.

~~~

Enviat per Madulain (Contact, Page)
Data: April 20th, 2006, 10:09

Ave!
El respecte cap a l’esser humà i la tolerancia activa amb les conviccions dels altres deuria incloure també tolerància cap a eixes senyes d’identitat i totems que una confessió passeja en un pais aconfessional com aquest. Ja sé que molts han deixat de creure, pero no compartir una creença no justifica que no es respete la fe d’altres persones ( qualsevol fe, per supost). Per fortuna ( bona o dolenta jeje)aqueixos totems pertanyen a una religió que forma part de la nostra cultura, podeu negar-ho i rebatre-ho si no esteu d’acord, pero una cosa es ben certa, que la religió es la base, junt amb la literatura de la cultura, és allò que diferencía un poble, una etnia d’un altra; religió i literatura són el principi de qualsevol cultura i sovint van unides, son allò que dona identitat a un poble front als altres, allò que el defineix, allò que els manté units, per que ambdues conformen una tradició teixint història i llegenda, lleis i costums, i per tant, crec que s’ha de tenir en compte en primer lloc precisament com a fenomen cultural, deixant d’una banda la fe, per que si ens posem a parlar de fe primer hauriem de definir el terme, diferenciar per exemple la fe que tenen els catòlics i per a ser catòlic hi ha que ser practicant, qui no practique, tal volta siga cristià però no catòlic, doncs el catolicisme té una església i unes normes i directrius inqüestionables per a un creient que surten d’ella, i no hi ha terme mig. Dic tot aço per que en la meva opiniò, que és molt meva, aquest potser serà un pais aconfessional, però és un país idòlatra, on milers de persones ( per no dir milions) es dediquen a “pecar” durant tot l’any oblidant els seus ídols sagrats, i sols una vegada a l’any o tal volta dues els trauen a passejar. Quants no creients hi haurà en aquest país que li tenen cega devoció a una advocació qualsevol de la Verge? No us sembla curiós que les falles siguen per Sant Josep i en canvi la ofrena de flors no siga per a Sant Josep sino per a la Mare de Deu dels Desamparats? ...idolatría?
I bé, respecte al problema de l’aparcament en “època” de processons: el botellons, els concerts de rock, els pubs, els casals falleros, les penyes, les colles, les comparses...son altres coses que també solen crear incomoditats i molesties als veïns i que no solen tenir relació amb el fet de treure a passejar els tòtems, clar que a l’hora de declarar ningú no et demana que financies els botellons ni la construcció de nous pubs per a la joventut...
Canviant lleugerament de qüestió també voldria apuntar que no és la mateixa la situació avuí en dia que en els anys trenta, que en una guerra es tracta principalment de sobreviure, uns lluiten per principis, altres per creences, i altres per la seva vida, i a la fi ningú no guanya i tots perden. Morts n’hi ha de tots els bàndols i màrtirs també. Però em sembla molt bé aquest petit homenatge a tots els que teníen fe en el progrés cultural, en la renovació de l’educació, i sobretot recordar que foren capaços fins i tot de donar la vida per les seves idees ( o de llevar les vides de altres, no ho oblidem). Dues ideologies, dues creences, abans de plantejar-nos anar a la guerra de nou tractem de respectar, sobretot si esperem que ens respecten. Tots tenim els mateixos drets, també ells.

Valete!

Summum ius, summa iniuria.

~~~

Enviat per Sergi (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 3:53

Salutem tibi desidero, Madulain!
Un magnífic i raonat comentari! Reflexions com aquesta enalteixen aquest portal. El tema, que desitjaria veure continuat per tots vosaltres, dóna per a molt, però ara només volia fer unes indicacions al teu últim comentari.
Anem a pams (com diria en Rocco).
(A)Per una banda, comentaria abans que res el final, "tots tenim el mateixos drets, també ells". No n'estic d'acord... ells en tenen molts més (i de vegades passen per damunt dels altres):
1.Dret a ser subvencionats mitjançant la casella de l'IRPF.
2.Dret a disposar amb una assiduïtat enervant dels carrers per celebrar els seus ritus.
3.Dret a rebre "catequesis" a l'escola pública (quin estat aconfessional obliga a un estudiant de família budista, musulmana, jueva, evangelista, atea o indiferent a romandre als seus centres d'ensenyament rebent no se sap bé quines matèries pel simple fet que altres estudiants estiguen rebent classes d'un determinat "credo"?).>>>>Continua

~~~

Enviat per Sergibis (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 4:02

4.Dret a disposar setmanalment (quan no hi ha fastos religiosos) d'un espai a les televisions públiques.
5.Dret a sobrepassar els decibelis de so i a malbaratar els actes públics que es puguen estar desenvolupant al mateix temps que toque repicar campanes.
6.Dret a rebre subvencions, a pesar de no seguir els principis constitucionals i dels drets humans (per exemple, centres d'ensenyament que celebren actes religiosos en horari lectiu).
7.Dret a passar-se per la inguinal el dret de tots a no declarar sobre la pròpia religió.
8.Dret a una llei que anul·la les creences i les conviccions no religioses (la de llibertat religiosa de 1980).
9.Dret a altra llei que consagra de manera definitiva l'existència d'un Dret Eclesiàstic de l'Estat (la d'associació de 2002).
10.Dret a ser protegits per damunt dels drets dels altres (codi penal 522.1, 524 o 525).
11.Dret a elegir la formació religiosa dels seus fills: per damunt dels drets dels no religosos: què passa..>>continua

~~~

Enviat per ...Sergi... (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 4:11

...amb el dret a rebre la formació "moral" de què també parla la Constitució? No s'ha de limitar aquest Dret als pares amb conviccions religioses.
etc. etc.
(B)Tampoc no estic d'acord amb el principi: incloure eixa tolerància i respecte cap als tótems i senyes d'identitat de qualsevol religió. Doncs no, perquè trobe (i és argument comú dels catòlics) que la llibertat de consciència està per sobre la llibertat religiosa:"criticar a alguien por su raza es manifiestamente irracional, pero criticar su religión es perfectamente lícito. La religión es una idea e igual que se pueden ridiculizar y criticar las ideas políticas o estéticas de cualquier persona también se pueden criticar y ridiculizar sus ideas religiosas". "Odio puede significar desear el mal a alguien, algo, sin duda, rechazable, pero también una aversión, rechazo o antipatía extrema hacia algo. ¿Qué tiene de malo sentir rechazo o antipatía por una religión, especialmente...>>>segueix

~~~

Enviat per ... (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 11:27

...si las enseñanzas de esa religión son irracionales o abusivas respecto a los derechos humanos?" "Para demostrar que no se persigue a la Iglesia católica o al islam no hace falta blindarlos contra la aversión que pueden producir algunas de sus enseñanzas; basta con respetar el derecho a la libre expresión de cada uno de los católicos o de cada uno de los musulmanes" (Soledad Gallego-Díaz).
(C)Trobe que ja m'he excedit (per cert, com has pogut fer un comentari tan llarg, Madulain? Dis-me el truc, perquè jo no puc fer comentaris de més de 1000 caracters!). Quedaría en el tinter dir alguna cosa sobre allò de que la religió és part intrínseca de la cultura (això significa encastar-la en l'educació?); o sobre que hi ha més gent que ocupa els espais públics (s'exigeix als membres de comparses, participants en botellons, falleros... una confessió determinada per a gaudir dels seus suposats festorros?); o sobre la realitat d'ara i dels anys 30... Però...>>segueix

~~~

Enviat per madulain (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 11:31

(Escriu el teu comentari en un processador de textos (Word) i després copia i pega en el comentari a afegir. Eixe és el truc.)

~~~

Enviat per Sergi...fi? (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 11:44

...això ho deixe per a posteriors comentaris... i comentaristes (animeu-vos).

Homines libenter quod volunt credunt.

Ventis secundis, tenete cursum, cari amici!

~~~

Enviat per Sergi (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 11:47

Gràcies, Madulain. Quina rapidesa de resposta. Salutacions ben cordials!

~~~

Enviat per Madulain (Contact, Page)
Data: April 21st, 2006, 11:52

De res Sergi, deixa'm un temps per mastegar la resposta, que la tindràs.
Vale!

~~~

Enviat per Blai (Contact, Page)
Data: April 22nd, 2006, 14:04

Salve, amici!

M’agradaria expressar ací la meva simple opinió al respecte del tema que us (i ara ens) ocupa.

En primer lloc m’agradaria dir que jo sóc cristià, però ho sóc culturalment, no practique (supose que ara per ara acabaria a l’infern). I dic cristià culturalment perquè visc en un entorn cristià, i supose que durant la meva vida he rebut la influència (positiva, perquè m’ha enriquit culturalment el conèixer els ritus i les tradicions cristianes) d’aquesta religió (activament quan era més menut i passivament ara).

En segon lloc, opine que totes les persones són lliures de practicar la religió que vulguen així com de no practicar-ne cap. Ara bé, cap d’aquestes religions ha de tenir el dret (i per a ells, gairebé el deure) d’imposar la seva religió a les altres i als altres, és a dir:
- Si desitgen treure a passejar els tòtems, que ho facen lliurement, però que no interrompen l’activitat habitual de les persones no-practicants (o no-creients) i de les persones d’altres religions.
- Si necessiten diners per financiar-se que facen una campanya entre els seus fidels per tal d’aconseguir el capital que es necessite.
- Que eliminen la celebèrrima casella de l’IRPF (perquè si l’estat és aconfessional no hauria de donar preferència a cap religió). A més es podria substituir aquesta casella per una que diga: “jo vull donar més diners per a la conservació del patrimoni cultural” o “jo vull donar més diners per a la celebració d’actes culturals” o “jo vull donar més diners per a la construcció d’infraestructures”...
- Perquè s’ha d’ensenyar a l’escola pública (teòricament laica) els fonaments i els trets d’una determinada religió?, o totes o cap, i en aquest cas millor cap, que l’escola teòricament hauria d’ésser laica. Perquè hem de perdre dues hores a la setmana que es podrien dedicar a qualsevol altra matèria?. Si una persona vol que el seu fill reba una educació religiosa, que el porte a un col•legi privat on aquesta educació es done o que (en aquest cas) l’Església Catòlica cree un sistema per a ensenyar religió fora d’horari escolar (mira, una bona forma alternativa d’aconseguir beneficis econòmics).
- Pel que deies Sergi, de que disposen d’un espai setmanal a la televisió, totalment d’acord. Que creen una cadena privada de televisió, dedicada a la seva religió, i que dediquen l’espai sobrant a la televisió pública a programes culturals (que bona falta fan!).
-etcètera, etcètera.

Pel que fa al respecte envers les religions, crec que com deia Sergi, una religió és una idea i per tant, pot ésser ridiculitzada, però prefereixo seguir el principi de “viu i deixa viure” o “fes i deixa fer” o com diuen al meu poble “que ca[dasc]ú [a]panye”, per tant, com deia abans, si una persona vol practicar una religió determinada, que la practique lliurement, però que no vinga a demanar-me a mi que hi col•labore.

Per últim, cal reconèixer la falta de reconeixement històric i social de tots els combatents i seguidors de la república, que durant anys s’han hagut d’amagar (els que sobrevisqueren a la guerra i a les represàlies) a causa de la repressió franquista i més endavant a causa de la vergonya d’haver viscut un moment històric que molts han intentat oblidar (cosa que, desgraciadament, han aconseguit parcialment).

Ego dixit, nunc verbum vestrum est.

~~~

Enviat per Blai (Contact, Page)
Data: April 22nd, 2006, 14:06

Ei Sergi, veig que has fet algunes reformes visuals al blog.
Si, definitivament és la primavera (xDD).

~~~

Enviat per Madulain (Contact, Page)
Data: May 9th, 2006, 15:00

Salutem dico:

La resposta de Blai n’és un exemple prou clar de part del que vol dir la meva afirmació de que la religió forma part de la cultura; les nostres festivitats son religioses (els Nadals, les Pasques, les festes patronals de tot poble o ciutat ...) a excepció de dies com el del Treball o la Constitució. Jo o se a vosaltres, peró a mi de petita em duien a missa tots els diumenges, tinc amics que no van haver de sofrir eixe patiment doncs pertanyen a families tradicionalment republicanes que no mai han xafat una església excepte per a rebre el baptisme, la comunió i per a ser quintos ( i segurament la tornarà a xafar per a casar-se), els uns sacraments, l’altre un event força religiós o almenys relacionat amb la religio. Encara recorde el rebombori que causà la primera vegada que un xiquet de la meva familia no va ésser batejat, o el fet que els seus pares no es casaren per l’església.

Un altra qüestió seria si les celebraciones tradicionals cristianes son ralment cristianes o no donces: el Nadal, la Nit de Sant Joan, les fogueres, les falles, són cultes ja presents a prèviament a l’existència de la religió cristiana, cultes pagans d’adoració al sol i a les deitats que el representen, antics rituals de purificació amb el foc; també l’exagerada adoració a les imatges marianes en aquest nostre pais és clarament un reste d’un culte a la divinitat femenina de la fertilitat, la primera divinitat coneguda en moltes i moltes cultures (un exemple sería la Venus de Willendorf entre altres representacions artistiques o literaries, culturals, que donen fe d’aquest fenomen) totes elles anteriors al cristianisme, adorada amb diferents noms en múltiples tradiciones religioses (Isis, Ishtar, Venus, Afrodita, Ceres, Demeter, Chaupiñamca, Artemisa, Astartea, Bastet...) Nopodem doncs negar la força de la tradició i la pertinença de la religió a la base de la nostra cultura.

La religió és per a mi un fenomen cultural (incloent en un mateix sac el paganisme, el cristianisme, l’islam, les creences dels aborigens australians o dels indígenes americans...). No hi ha cap ètnia o poble, cap cultura que no tinga una religió o unes creences (encar que no estiguen organitzades en euna església) que formen part de la seva tradició, que es passen de pares a fills; fins i tot hi ha païssos en que el fet de pertànyer a una o altra confesió és determinant, ja se que no és elmateix un musulmà que un àrab, ara anem a la ciutat de Jerusalem a veure si el fet de ser àrab va o no va unit culturalment a la fe islámica.

Tornant al nostre país no vull, de cap manera, Sergi, recolzar l’ensenyament de religió católica als centres públics, sería molt millor establir la docència d’una asignatura d’ètica, o historia de les religions, o esvançar la presa de contacte de l’alumnat amb la filosofía ( al cap i a la fi, l’origen de les creences religioses es deu a l’absència de una ciencia que explique empíricament els fenomens desconeguts que sorprenen a l’esser humà, i la que va donar el pas del mite al logos fou la filosofía, ensenyem-los a pensar no?) o d’allò que es cinsidere adequat per a la formació dels alumnes, però una asignatura comuna, igual per a tots. A més a més l’ensenyament de l’assignatura de religió està sobradamet cobert i acomplert per la Catequesis, els Juniors, la Confirmació i els grups de Joves Cristians, de manera quequie vulga imposar les seves creences a la seva prole te on acudir, i qui vulga abraçar eixa fe també, així que no entenc, note sentit lasevapresència a les escoles.

La existència de eixos drets abusius que la religió caòlica te al nostre pais, de un espai a les televisions, d’una casella a la declaració de l’IRPF, etc son, per a mí, mostres de la força que la religió te a la nostra cultura, també unrecordatori delpoder bque amb instruments tals com la confesió tingué l’esglèsia en el pasta (també una forma de conservar vots, pobre del govern que gose posar fi a eixos privilegis no?) De totes formes he de reconeixer que...tots tenim els mateixos drets...i alguns en tenen alguuns més.

Respecte al fragment de l’article de Soledad Gallego Díaz (parafrasejant a Rowan Atkinson) no n’estic del tot d’acord: l’odi és un sentiment negatiu, noporta ni aporta res de bò per a ningú. La creença i la fe no són per a mi criticables, són respectables, és a dir, que jo m’estime més respectarles siguen quines siguen. El que si es pot criticar són les interpretacions i els usos erronis que de la fe es puguen fer. No comprenc que el Papa o la Mama o ui siga ensdiga que l’unic métode que garanteix la protecció front a la sida es l’abstinència sexual, o que no gastem condons per que anirem a l’infern (de totes formes segons les normes dec estar condemnada per moltes més raons, novaig mai a missa, nocrec en l’esglesia, i soc dona i les dones fins a fa uns anys no gaudíem del privilegi de tenir ànima, i de totes formes son tantes les esglesies del mon i totes diuen ser la vertadera que en cas de tenir raó sols la podría tenir una així que la probabilitat d’estar condemnat es tan gran que nos’ho val la pena seguir a cap església). Aquestes coses em molesten particularment quan es tracta de families on no es poden permetre tenir fills i fills per que no tenen res per aoferir-los excepte la possibilitat de aplegar prompte al cel a causa d’una mort prematura, no comprenc tampoc que diguen que l’homosexualitat es un acte contra natura, més contra natura es abstenir-se durant tota una vida, més encara utilitzar una criatura innocent per a practiques sexuals abominables i d’això, de pederastes que han sortit indemnes està plena l’església així com d’homosexuals; no comprenc la “tasca social” que els misioners ( com els combonians) fan per tot el mon, per exemple a l’Àfrica,un continent ric en cultures que conserva fins i tot cultures paleolítiques vives (com la dels pigmeus) quesobreviuen ; per poc de temps em temo, de la caça i la recolecció, sempre he pensat que el que en realitat fan els misioners és eliminar la riqueza i la varietat cultural del continent África, menyspreant les seves tradicions, creences, formes de vida, la seva saviesa popular. Per tant són criticables les accions dels estaments religiosos, de les organitzacions, fins i tot de les persones, però no vec motiu per criticar, menysprear, ridiculitzar i odiar la fe profunda de cap persona. Crec que els no creients som precisament els qui podem (per que no tenim ningú que ens diga el que hem de fer, pensar o creure) donar mostra d’una major capacitat de tolerancia i respecte i sobretot, crec que si esperem que ens respecten hem d’oferir respecte als demés.
No obstant , cadascú és lliure de pensar, creure i actuar dins els llímits de la llibertat com considere correcte, per tant nopretenc desautoritzar cap opinió, sols aportat la meva.

Liberae sunt nostrae cogitationes.

Valete.

PS: Per favor perdoneu la tardança, he tingut problemes amb el PC, i disculpeu les errades ortogràfiques, acostume a escriure en castellà...

~~~

Enviat per Madulain (Contact, Page)
Data: May 9th, 2006, 15:09

Ignore el motiu per el que el meu comentari s'ha publicat dues vegades...

~~~

Enviat per Sergi (Contact, Page)
Data: May 9th, 2006, 16:44

Chapeau, Madulain! (Coneixes "La Rama Dorada", de Frazer?, sobre els origens pagans -i encara vius- de moltes tradicions... supose que sí... És un bon totxo però és molt aclaridor...)
Pel que fa a la duplicació de comentaris, de vegades passa... ara ho arregle. Fins aviat!

~~~

Enviat per Madulain (Contact, Page)
Data: May 10th, 2006, 11:15

No el coneixía, però prenc bona nota per a afegir-lo al meu llistat de lectures. Gracies Sergi.

~~~

Enviat per Blai (Contact, Page)
Data: May 10th, 2006, 14:51

Que contents que estarien els primers cristians amb mi, almenys en una cosa, i aquesta cosa és el significat de la paraula "pagà" o religió "pagana". Sempre que sent o llig aquest terme l'entenc (instintivament) de forma despectiva i pejorativa. L'origen d'aquest terme està en el vocable llatí "paganus" és a dir "persona que resideix al camp", i fou utilitzat pels primers cristians urbans per designar l'antiga religió clàssica, com a aquella que practicaven els camperols i habitants salvatges dels camps, sense cultura, sense saber la veritat, sense conèixer el verdader Déu.

Potser siga una dèria meva però no m’agrada sentir aquest terme per designar la religió dels antics grecs i romans (què voleu que us diga, si no m'agrada sentir-lo, doncs no m'agrada!!!), pareix que aquells cristians que consideraven herètic creure en un déu dels rius, o un deessa de l’amor, han aconseguit el seu propòsit (almenys pel que a mi respecta).

Per cert, amb açò no estic diguent que cadascú no siga lliure de dir-li com vulga, sols dic que a mi no m'agrada aquesta definició (xDDDDDD).

~~~

Fes un comentari

Tornar a l'article | Inici

El Bloc



Calendari

<<   December 2018    
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      

Sindicació

Notícies de l'antiguitat

Allotjat en
ZoomBlog

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.