Departament de Llatí de Pedreguer

Supongo que ya sabías que algo iba a decir ...

El blog también sirve para eso: para tener unas relaciones sociales distintas. Se conoce gente maravillosa, se lee sobre su forma de pensar, se accede a su trabajo ...

Gracias a la blogosfera te he conocido, y a otros muchos amigos de cuyo nombre todos nos acordamos.

Circulan por ahí muchas definiciones de lo que es un blog para cada uno: un espacio de diálogo, una terapia, una herramienta educativa ... Como todo, será lo bueno que nosotros queramos que sea. Tu blog es un buen ejemplo de las cosas fantásticas que se pueden hacer con un blog.

Por cierto, me encanta el comic.

Jo també et diré la meva.
Penso que un bloc és una eina de comunicació: tots tenim necessitat de comunicar-nos. I si som professors, més encara (no fem una altra cosa cada dia!).
Considero el bloc com una ocasió d'aprendre i, humilment, d'ensenyar quelcom útil.
I, si a més fas amics, com diu Anna, millor que millor. Crec també que aquest és el nostre cas.
Una abraçada.

Just heu escrit dues persones que elles a soles, sense necessitat de cap explicació, ja justifiquen l'existència de blogs (et non adulatio est).

Una de les coses que m'agraden de les bitàcoles és la que ambdós esmenteu: la fantàstica experiència de fer amics sense haver-nos vist mai... i saber només pel que escrivim com som. Per això, ja sabreu que a mi m'agrada, a més d'això tan meravellós d'informar i ensenyar el poc que sé, trucar una mica els dallonses (d'ací el nick) i riure'm, fins i tot -o principalment- de mi mateix. Si heu llegit les tires del Mauro fins al final se n'haureu adonat que a ell li passa més o menys el mateix: després de riure's bona cosa amb els blocs, reconeix que ell també en té un. Ah, per cert, en la classificació de blocs que fa (personals, metablogs, tecnològics, polítics, laborals, sobre Japó) es deixa els, per a mi, més importants, aquells que, si no existiren, haurien de crear: els vostres i els de tota la secta (que diria Isra) i els d'aquells que ens fan la vida blocosfèrica més còmoda (blogum, Mario...).

De tota manera, em deixareu que seguisca preguntant-me si algunes reflexions són realmente necessàries (incloses les meues). Bé, amb no llegir-les ja seria suficient.

Basia.

Fes un comentari